Vallis Vera

Tornem-hi!!! Un text llatí, però també gironí

2011-02-25T13:36:00.007+01:00

"Ille gravem duro terram qui vertit aratro,

perfidus hic caupo, miles nautaeque per omne

audaces mare qui currunt hac mente laborem

sese ferre, senes ut in otia tuta recedant,

aiunt cum sibi sint congesta cibaria, sicut

parvola -nam exemplo est- magna formica laboris,

ore trahit quodcumque potest atque addit acervo

quem struit, haud ignara non incauta futuri."

Digues qui va escriure aquests versos i en quin lloc de Girona es poden trobar.

Aquí a sota tens la traducció:

"El qui amb la dura arada remou la terra feixuga, l'hostaler deslleial, els soldats i els mariners que, agosarats, travessen tot el mar, diuen que ells suporten la lassitud del seu treball, per tal que quan siguin vells es puguin retirar a un repòs segur, després d'haver aplegat el necessari per viure, talment com la petita formiga -ella els serveix d'exemple- arrossega en la seva boca tot el que pot i ho afegeix al munt que va construint, coneixedora i previsora del futur."

Busca les paraules llatines (en el text primer) que es corresponen amb la traducció de les paraules catalanes que hem marcat de color lila.

Una petita ajuda pel Decàleg

2010-11-10T10:24:00.003+01:00

Us poso la traducció de les dites llatines del decàleg, però barrejades, perquè us pugui ser més fàcil esbrinar la relació entre la dita i la llei del decàleg:

No defugis la conversa, ni tanquis la porta.
Fins als astres per camins aspres.
L'home bo és un aprenent sempre.
Mens sans en un cos sa.
Els nostres pensaments són lliures.
L'economia és la ciència d'evitar despeses supèrflues o l'art d'usar els béns propis amb moderació.
No aprenem per a l'escola, sinó per a la vida.
Cap dia sense una línia.
La natura ens ha donat un esperit curiós.
La gota forada la pedra.

Decàleg del bon estudiant

2010-11-10T10:00:00.002+01:00

Els alumnes de 4t de llatí han redactat aquest DECÀLEG, 10 consells ben triats per ajudar-te a ser més bon estudiant:

1. El bon estudiant tindrà un bon comportament i actitud a classe, començant per arribar puntual.
2. Col·laborarà a classe i donarà la seva opinió.
3. Tindrà respecte per als altres, sense menysprear cap company ni professor. Si pot, ajudarà els altres companys.
4. Portarà el material necessari i el respectarà, tant si és seu com si no.
5. S’esforçarà al màxim i en totes les matèries. Si falta a classe, demanarà els apunts, exercicis o informació sobre el que s'ha fet.
6. Farà el possible per no perdre el ritme de treball. Revisarà a casa el que s’ha fet a classe i llegirà una mica cada dia per no perdre’n l’hàbit. Cada dia farà els deures.
7. No estudiarà a l’últim moment. Organitzarà i planificarà el treball i l’estudi, buscant un lloc adequat per treballar millor (llum, comoditat, espai).
8. Aprofitarà les oportunitats per pujar nota i satisfer la seva curiositat. Si té dubtes, preguntarà al professor
9. Vetllarà per la seva salut: dormirà les hores necessàries (la majoria de gent en necessita 7 com a mínim), s’alimentarà bé i farà exercici físic.
10. Recordarà que els beneficis que treu de l’ensenyament no són per a l’escola sinó sobretot per a la vida: buscarà motivacions que l'ajudin a comprendre per què és bo estudiar i saber.

Relaciona cadascun dels consells anteriors amb una de les dites llatines de més avall. N'hi ha una per cada un. A veure quantes n'encertes!

a. Liberae sunt nostrae cogitationes. (Ciceró)
b. Non scholae, sed uitae discimus. (Sèneca)
c. Nulla dies sine linea. (Plini el Jove)
d. Mens sana in corpore sano. (Juvenal)
e. Curiosum nobis natura ingenium dedit. (Sèneca)
f. Semper homo bonus tiro est. (Marcial)
g. Ad astra per aspera. (Proverbi)
h. Gutta cauat lapidem. (Proverbi)
i. Nec fuge colloquium, nec sit tibi ianua clausa. (Ovidi)
j. Parsimonia est scientia uitandi sumptus superuacuos, aut ars re familiari moderate utendi. (Sèneca)

Demostraràs que ets un bon o bona estudiant si aparelles bé les llatinades amb els punts del decàleg. I segur que seràs millor encara si mires de seguir-los. Endavant amb l'estudi, que, tal com deia el mestre Sèneca: "Sapientia dat libertatem".

Ah, i si trobes que hi falta algun consell, afegeix-l'hi. Quot homines, tot sententiae!

Festes romanes

2010-11-02T10:30:00.003+01:00

Amb quines festes romanes podries relacionar Tots Sants i la Castanyada? Explica una mica quan, per què i com se celebraven aquestes festes.

Visita al CASC (i II)

2010-11-02T10:23:00.004+01:00

Em va resultar molt interessant l'anècdota del tronc, que el mateix director va partir, deixant-ne una part a l'aigua (el seu medi) i l'altra al pati. En qüestió de 20 dies el tronc que havia mantingut a l'aigua estava exactament igual; en canvi, el de fora havia patit una forta erosió i pràcticament no en quedava res (Georgina).

El doctor Nieto també ens va ensenyar el material que utilitzen per excavar sota el mar (màquines succionadores, "l'estoig" que porten sota el mar, etc...) (Oriol).

El primer pas consisteix en extreure els sediments; després, deixant les troballes in situ, es fa la documentació de les restes trobades, i per últim se'n fa l'extracció (Olga).

Seguidament, ens va ensenyar els mètodes de conservació dels objectes que troben, abans de ser guardats a l'arxiu o exposats en exposicions o museus (Oriol).

Aquests processos de conservació és el que em va cridar més l'atenció. Les troballes s'han de tractar amb un component químic, PEG, en el cas que siguin de fusta, o treure'ls la sal si són d'altres materials (Olga).

I per finalitzar, vam poder veure el gran magatzem on es guarden les peces que han acabat el procés de conservació, preparades per a l'estudi o l'exposició al públic (Oriol).

El que més em va impactar va ser la vaixella que ens van ensenyar quan érem a l'habitació on restaven les àmfores. Estava intacta, es podien apreciar perfectament els colors que utilitzaven per a decorar-les (negre i vermell). També em van impressionar les àmfores, per la seva mida i la seva conservació, tot i que algunes no estaven de peça sencera (Georgina).

Recordeu algunes altres dades que vam aprendre el passat 22 d'octubre al CASC?

Qui va ser raptat per uns pirates en època romana?
Qui va resoldre el problema de la pirateria a Roma?
Quin és el port més important a partir d'August i per què?
On s'ha trobat un vaixell amb tambors de columnes, destinats a la construcció d'un temple?
Quines són les diferències bàsiques entre grecs i romans pel que fa a les lluites navals?
Quant dura aproximadament el procés de tractament per a conservar una fusta trobada en el medi aquàtic?
Quina és la ceràmica "sigil·lata"?

Una heroïna republicana

2010-10-28T15:25:00.002+02:00

Quina història representa aquesta imatge? Què més saps d'aquest personatge? Quines altres dones romanes són considerades heroïnes?

Qui la va pintar, a quina època i quin és el títol d'aquesta pintura?

Una deessa de tardor

2010-10-28T15:21:00.003+02:00

Qui és aquesta deessa? Per què està relacionada amb la tardor?

Què més en saps? Age, segur que ho saps.

I bona castanyada!

Visita al CASC (I)

2010-10-27T15:34:00.010+02:00

El passat divendres 22 d'octubre, els alumnes de grec i llatí de 2n de batxillerat vam realitzar una excursió al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. El CASC és un centre d'investigació, difusió i formació pràctica de nous arqueòlegs, i treballa per la conservació i inventari del patrimoni subaquàtic de Catalunya. La seva seu és a Girona (Micaela).

Durant la visita, el seu director, el doctor Francesc Xavier Nieto, ens va explicar com s'origina aquesta arqueologia, quins són els procediments que es porten a terme abans de l'extracció dels materials i els processos de conservació d'aquestes restes arqueològiques.

El fet que trobem tantes restes d'època grecoromana a les aigües del Mediterrani es deu a la importància que la navegació tenia per a aquestes dues civilitzacions. Un vaixell romà d'una mida força gran podia carregar 8000 àmfores mentre que es necessitaven 600 carros per a transportar la mateixa càrrega per via terrestre (Olga).

Un vaixell pot arribar a aguantar 320 tones i tardar uns 4 o 5 dies des del port d'Òstia fins a Tarraco; mentre que per via terrestre la durada pot superar els 20 dies. A l'antiguitat tot es transportava per via aquàtica, fluvial o marítima (Sata). Així doncs, la via terrestre només s'utilitzava per a distàncies curtes (Olga).

L'aigua era també el medi per on es desplaçaven majoritàriament els exèrcits i, contràriament al que s'ha dit sovint o s'ha presentat en el cinema, els qui remaven eren homes que pertanyien a les classes riques i nobles, els qui veritablement estaven interessats en vèncer la flota enemiga (Míriam).

Abans d'emprendre un viatge s'asseguraven que es coneixia la geografia, el clima i l'orografia de la zona de destí. A més, el vaixell, abans de la construcció de l'avió, era la màquina més perfecta que l'home havia construït. En l'edat contemporània, no és fins al segle XVIII quan els vaixells assoleixen la perfecció aconseguida ja en l'època clàssica.

L'arqueologia subaquàtica permet una millor conservació de materials orgànics i d'arquitectures navals. Així doncs, sota les aigües podem trobar restes que els agents metereològics haurien desgastats si aquestes haguessin estat a la superfície (Olga).

Tempus fugit de pressa

2010-10-18T17:42:00.003+02:00

Segur que més d'una vegada heu vist algun rellotge de sol, sovint acompanyat d'alguna sentència curiosa que fa referència al goig de viure, al pas del temps... N'hi ha en totes les terres i idiomes. Sense anar més lluny, en una façana d'un hotel de Sarrià de Ter, hi ha un rellotge de sol que combina el llatí i el català en una mateixa frase. És la que hem posat com a títol de l'article: "Tempus fugit de pressa".

Podem trobar moltíssimes més dites com aquesta, en rellotges de sol d'a prop de casa o d'arreu del món. Busqueu-les a les façanes d'edificis vells o a internet mateix. En algunes classes n'hem vist en llatí. A veure si en podem ampliar la llista entre tots. Si són en llatí, molt millor, però també poden ser en català o qualsevol altra llengua.

Cavalls famosos

2010-10-08T13:12:00.010+02:00

Els grecs anomenaven "hippoi" els cavalls; i els romans, equi. Digueu paraules catalanes que s'hagin format a partir del grec i del llatí i que es puguin associar amb "cavall".

L'altre dia, a la classe de llatí de 4t, l'Eva ens va presentar alguns dels cavalls famosos que la història i les llegendes ens han transmès, sovint associats amb herois també molt populars. Per exemple, l'Eva va parlar dels cavalls d'Aquil·les, Xantos i Bali, que van arribar a predir la mort de l'heroi. També ens va presentar el cavall d'Alexandre el Gran, Bucèfal; el d'Anníbal, Strategos; o el d'Atila, Othar.

A veure si us animeu a citar més cavalls famosos de l'antiguitat o d'èpoques passades, així com els herois amb qui estan relacionats o curiositats sobre el seu caràcter o la seva vida. Us deixo algunes imatges com a pista per a les vostres aportacions. Però segur que n'hi ha més... Valete!

Com parlen les pedres

2010-10-04T17:04:00.006+02:00

Mireu les inscripcions funeràries següents i responeu:

Com s'anomena el difunt o difunta?
Si hi ha algú que dedica la tomba, com se diu i quin parentiu té amb el mort?
Quina altra informació en podeu extreure i per què?

Tinguem els números clars!

2010-09-25T19:26:00.002+02:00

Els números romans, contràriament al que sembla, no provenen de les lletres de l’abecedari. En el seu origen, eren símbols que s’aplicaven a maneres senzilles de comptar. Per exemple, l’I no es va agafar d’una lletra, sinó d’una marca en forma de pal que indicava una unitat. Cada 5 unitats o IIII, es marcava amb el símbol Λ, i cada deu, amb doble Λ, és a dir X. Després, aquests símbols es van assimilar a les lletres I, V, X.
Pel número 50, s’utilitzaven diferents símbols com N, И, K, Ψ, etc., però potser el més corrent fou una I sobreposada a la V. Aquesta forma evolucionà cap a una espècie de T invertida i després s’assimilà a la lletra L. A més, el 100 també s’indicava amb la marca Ж (una I sobreposada a una X), escrita sovint amb les formes >I< o bé )I(. Al final, s’abreujà amb la lletra C, que coincideix amb la inicial de la paraula llatina que significa “cent” (centum). El número 50 o L també pot provenir de la meitat de la C o 100, tal com va suggerir l’Imma a la classe de llatí de 1r de Bat.
El 1000 s’indicava amb la lletra grega Φ. Si la partim per la meitat dóna D, és a dir, 500. Amb el temps, la Φ es transformà en M per indicar mille o mil.

Quin número no coneixien els romans? Quins pobles, en canvi, ja coneixien aquest número des de molt abans?

Post breve tempus... Tornem!!!!

2010-09-25T09:27:00.007+02:00

Ave omnes,

Després d'un petit període "in albis", Vallis Vera, fidel al "natura hominum avida novitatis". retorna, amb la intenció de proposar-vos un enigma o article setmanal (en llatí i/o en grec). I com que més val "facta, non verba", aquí van les primeres qüestions.

Gregueries o imatges suggerides per l'alfabet grec

Relacioneu cada definició amb una lletra grega,

en minúscula o majúscula:

(el nom de l'autor figura en parèntesi)

1. La gamma de cap per avall (Edu)

2. Xupaxup de iota amb omicron (Edu)

3. Peix que no pot ser pescat (Nerea) o inacabat (Sata)

4. Un bolet acabat de sortir (Nerea)

5. Un espermatozou a punt de fecundar un òvul (Nerea)

6. El malson del condemnat (Cristina)

7. Un cargol que baixa per la paret (Cristina)

8. Una copa de cava (Cristina)

9. La muntanya més alta (Manal)

10. La lluna de les nits de lluna plena és com la __ del nostre alfabet (Manal)

11. Va perdre el punt ballant una jota (Olga)

12. La __ és la casa dels pobres (Olga)

13. La __ no fa bivac (Olga)

14. Trident de Posidó (Sata)

15.Triangle lingüístic (Micaela)

16. La __ té dos caps amb idees contràries (Oriol)

17. Lletra sorpresa (Oriol)

18. La __ es creu Superman (Oriol)

19. LLetra amb complex de 3 (Georgina)

20. L'amiga de Pitàgores s'ha escapat del Partenó (Georgina)

21. Germana lletja de la O (Georgina)

ENVIEU UN COMENTARI AMB LES SOLUCIONS QUE CONEGUEU!!!

(s'accepten respostes fins al dia 1 d'octubre)

Estàtues romanes a Bescanó

2009-05-22T09:17:00.007+02:00

Dilluns vam gravar la pel·lícula "Statuae" o també dita "Estàtues de Bescanó". Les hores ens van passar volant a casa d'una de les llatinistes de 4t, una casa que sembla feta especialment per fer-hi "pèplums" o pel·lícules de romans. Els actors protagonistes, que s'havien après tot el diàleg en llatí, van ser la Mia, l'Alba, la Sandra, l'Ahlam, la Meritxell i en Gerard; tots ells alumnes de llatí de 4t. Però no hauríem pogut fer l'obra sense les estàtues, protagonitzades per companys de ciències: en Joan, l'Oriol, la Raquel i la Carla. També vam comptar amb l'ajuda inestimable de la professora i directora de teatre Carme Sánchez.

Moltes gràcies a tots!

Ara falta el més difícil, el muntatge de la pel·lícula. Esperem tenir-lo aviat, tot i que estaria molt bé poder gravar algunes tomes noves per corregir les fetes amb massa pressa. Però farem el que podrem.

De moment, una fotografia de record i el making-off en imatges i música. I si us agrada:

PLAUDITE ET VALETE!

http://www.youtube.com/watch?v=EB9UEqjI3XA

AMOR ROMA

2009-05-21T23:19:00.005+02:00

Avida Dollars / The liar / Old West Action / Lives / So I'm Cuter /

Sou diví / L'àvid cus / Gustau

En la línia anterior teniu alguns dels anagrames més populars que s'han tret a partir de noms de famosos, barrejats amb altres de no tan coneguts. Entre ells, s'hi amaguen els noms d'un poeta llatí, dos emperadors romans, un cantant molt roquer, dos actors americans, un polític nefast del segle XX i un pintor català. A veure quants n'endevineu!

Ah, i el més important:

PROVEU DE FER ANAGRAMES

1. del vostre nom (nom, nom i un cognom, nom i 2 cognoms);

2. de qualsevol altre nom (un famós, un personatge clàssic, un mite...).

Lluirà la lliura

2009-05-21T23:09:00.004+02:00

Amb un altre joc enigmístic posem títol a l'apartat de la lliura esterlina. Aquí teniu les imatges.

Digueu també quines llatinades hi podeu llegir.

Avida Dollars

2009-05-21T22:58:00.006+02:00

Aquest anagrama famós de Salvador Dalí ens porta a recordar el dòlar americà i la lliura esterlina que avui han portat a classe la Laura i la Júlia respectivament.

DÒLAR (DETALLS I BITLLET SENCER)

Us convido a cercar quines llegendes llatines

podem trobar en el bitllet d'un dòlar americà.

Ave Barcino!

2009-05-08T20:20:00.005+02:00

http://picasaweb.google.es/Vallveraclassic/AVEBARCINO#

Un petit àlbum per recordar els nostres passos sobre l'antiga Barcino,

i també sobre la més nova.

Salue!

DISCIPULI POETAE

2009-04-30T23:30:00.006+02:00

Els vostres poemes... Només en la versió llatina. Proveu de fer-ne la traducció!!!

ALÍCIA
In oculis tuis video astros

In oculis tuis video astros,
in tuis manibus sentio pluviam,
in tuo corde inveniam spem:
Odium, necessarium ad accidere amorem
Amor, necessarium ad esse te cum.
In meis oculis legis meam mentem.
In meis manibus sentis quod sentio ad te.
Haud est odium,
solum est meus amor,
qui te amabit in aeternum.

JÚLIA
Caelum caelestis est

Caelum caelestis est
nemus uirens est
ego imbecillus sum
et quaero tuum cor undique
Ignis rubeus est
saxum album est
ubi ille est?
ego uoco illum!
auis flaua est
puer rufus est
non vadas ad ignem
cades ad formidem
audi et cogita omne quod ego dico
somnia et ne obliviscaris mei numquam

LAURA
Dulcis aqua maris quae fugis

Dulcis aqua maris quae fugis
ex suis rosatis labiis,
quae illi dedisti ardentem uitam et nunc
praebes inesperatam mortem.
Scis magis quam nemo illud quod
tulit amans me et ut nunc
uideo amittere eum.
Inter tua brachia: suus lectus mortis.

SANDRA
Procella. Nox. Tenebrae.

Procella. Nox. Tenebrae.
Via solitaria. Ventus lacrimosus.
Silentium rumpens
Et ruptum. Magnum uacuum.
Pluvia pulsat madefactam uiam.
Caeruleum tenebrum, caelus infinitus.
Cadit mortuum lilium marcidum.
Mare translucidum saltat saltatum uenti.
Curate cor saucium
Et saluum facite de fine lento.

ANNA
Rosam dare uolo.

Rosam dare uolo.
At rosam sine spinis.
Rosam immortalem:
Rosam carmine,
Carmen simplis circa rosam.
Rosa perhibet laetitiam.
Rosa formosa et pulchra
signum laetitiae ueris est.
Naturae forma est.
Rosa singularis.

AITOR
Ibi quorsum mea audacia cadauit signo

Ibi quorsum mea audacia cadauit signo;
et gustum cladis sapio,
et temporis seueram clauam sentio.
Cur numquam propositum solui?
Cur numquam, anime, declarauisti?
Numquam in magna uoce...
Nihil semper in memoria fuit
et nihil in perpetuum erit;
memento mori, amor, ne desistas pugna:
longaeuitas tamquam fugacissimus rei transitus
magni momenti res sunt.

MERITXELL
Ver et sol adueniunt

Ver et sol adueniunt
Multae florae plulchrae in rure crescunt
Pueri et puellae contenti sunt
Pueri semper ludunt.

Sol radians urbem illustrat
Dominus feminam amat
Multos passeres audiunt
Felicitas et pax aduenerunt.

Dominus multas flores mulieri dat
Mulier contenta est
Pater filiis crepudia dat
Filii semper contenti sunt.

Un altre simposi, a la manera de l'Aitor

2009-04-20T21:05:00.002+02:00

Començo a estar fart d'aquest color. Què estarà fent la meva dona? Fa deu minuts que no varien les bromes...

_Oh, Aitor. Què passa? Ja la teva dona et porta maldecaps?

_Com vols? No fa ni tres mesos que estic casat!

_Que n'ets d'estrany!

_El més jove és el que menys riu. Aquest simposi és absurd, que algú faci ballar aquest noi, per l'amor de Dionís!

Després de lluitar amb l'exèrcit de criades, que m'invitaven obligades a la gresca, vaig alçar el vas en nom d'Apol·lo.

_Tot sencer!_ Van xisclar, i tots vam embriagar-nos en nom del déu.

Seguidament les copes tornaren a omplir-se per voluntat d'un dels invitats, que volia brindar per no sé quin altre déu del nostre bell panteó... Érem a la recta final. Els vasos ja no restarien buits fins que, un a un, esgotéssim la nostra set, o si més no caduqués la nostra capacitat per a emmagatzemar alcohol.

Només havia d'esperar que Dionís es cansés de jugar amb nosaltres, i la nit fes el seu efecte implacant. I així ho vaig fer: mig bevent mig brindant sense res, mig torrat mig despert i amb el cap embotit vaig esperar que la música callés, per esmunyir-me a les habitacions, on les dones, alienes a la festa, conservaven l'habilitat per a despertar-se en sentir un soroll...

_Qui hi ha?_ Va dir la meva dona amb un xic de por.

_El simposi s'ha acabat, vinc a fer-te l'amor.

Book Space

2009-04-15T16:22:00.006+02:00

BOOK SPACE és un projecte de l'artista islandesa Elín Hansdóttir que consisteix en 2000 llibres en blanc (recordeu d'on ve etimològicament el mot àlbum?), de 200 pàgines cadascun, instal·lats en biblioteques públiques d'arreu del món. Els llibres es poden deixar en préstec durant una setmana i els usuaris en poden fer l'ús que desitgin. Els llibres viatjaran a diferents biblioteques de diversos països els propers 15 o 20 anys, i crearan un arxiu i una mena de modern relat en procés.

Nosaltres en tenim un fins divendres (en aquests moments, ja volta entre els companys). Demaneu-lo, i escriviu-hi o dibuixeu-hi alguna cosa!

Si és en llatí o en grec, molt millor!
Convertiu les llengües clàssiques en llengües d'actualitat!

Un simposi a la nostra manera

2009-04-04T13:02:00.004+02:00

Aquí us deixo un pica-pica de fotos (molt poquetes) del nostre simpòsium particular. Un dia afegirem a les imatges la gravació dels poemes en llatí, amb el fil musical de les nostres veus i la guitarra de la Júlia. Avui deixarem la banda sonora a mans d'un bon cantant i poeta, que desgrana i descobreix les possibilitats de la primera declinació llatina. Us en recordeu? Si Jacques Brel hagués estat català en comptes de belga, segur que hauria afegit a les seves roses la rosa de Sant Jordi.

He penjat el vídeo al Youtube perquè el servidor no em permetia fer-ho directament aquí. A veure què us sembla!

http://www.youtube.com/watch?v=GeouUFaYVm8

El simpòsium o simposi

2009-03-31T09:43:00.004+02:00

XENÒFANES DE COLOFÓ (VI-V a.C.)

Ja que estan nets, ara, el terra i les mans de tots,
i les copes; i n'hi ha un que posa corones
trenades, i un altre que passa un perfum olorós en un flascó;
i s'alça la cràtera, plena de joia a vessar;
i hi ha més vi en reserva, que diu que mai no ens ha de marcar,
melós, fent olor de flors, dins de càntirs;
i enmig l'encens deixa anar una olor sagrada;
i fresca i dolça i neta és l'aigua,
i al costat pans dolços i una taula carregada de mel i formatge;
cobreixen l'altar del centre pertot arreu les flors;
i tota la casa ocupen el cant i la festa:
Primer els comensals han de dirigir al déu
un himne amb històries pietoses i paraules justes.
I, feta ja la libació i havent implorat la força
de fer allò que és just _això, sens dubte, és el més escaient_,
no és pas un excés beure de manera que arribis a casa
sense un criat, si no ets massa vell.
S'ha de lloar l'home que quan beu mostra noblesa,
que es recorda del bé i de la seva fortalesa.
No cal contar les lluites ni dels Titans ni dels Gegants
ni dels Centaures, ficcions dels avantpassats,
ni violentes batalles _en les quals res no hi ha d'utilitat_,
i sempre més és bo respectar els déus.

(a partir de la traducció castellana de Joan Ferraté)

A quina època es van fer populars els simposis a Grècia?
Quin gènere literari va començar en aquest àmbit?
Com era un simposi (segons el que saps i/o segons el poema de Xenòfanes?
I els romans, també van fer-ne?

Exeo i cap a Ítaca

2009-03-30T21:18:00.010+02:00

Ja hem parlat aquests dies sobre l'anunci de l'Exeo, el nou model de Seat, que s'apunta a la tradició clàssica, primer donant un nom de procedència llatina al cotxe:

exeo: 1a persona del singular del present.

Traduïm com: surto, marxo.

Del mateix verb, conjugat en 3a p. sing.,

tenim en català "èxit" i en anglès "exit".

Ambdós casos palesen el significat originari de

marxar, sortir, tirar endavant.

I després vinculant-lo amb Grècia, tal com podem comprovar en l'espot publicitari que se'n fa a la televisió. Visioneu-lo en aquesta adreça de Youtube:

(http://www.youtube.com/watch?v=CY-fWamaoug),

que es basa en el poema Ítaca de Konstantinos Kavafis. Fixeu-vos quin fragment és utilitzat i digueu amb quines imatges es complementen els versos del gran poeta grec.

Aquí us en passo la traducció, feta per un altre magne poeta català, Carles Riba:

ÍTACA (1911)

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops,

l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,

no, mai, si el pensament se't manté alt,

si una emoció escollida

et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis

si no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d'estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia!

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis

i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,

corals i nacres, mabres i banussos

i delicats perfums de tota mena:

tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,

per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.

Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.

Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,

ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Encara des de Troia (últimes notícies recollides per Troianews)

2009-03-12T18:39:00.006+01:00

Aquest matí tot el poble s’ha aixecat molt sorprès. Un cavall enorme, fet de fusta, estava a les portes de Troia. Diuen que és un regal dels déus, que hauríem d'entrar-lo dins la nostra ciutat, perquè si no els déus es poden enfadar i maldir-nos a tots. Encara no sabem la decisió del rei, esperem notícies.

Internacional (Informen: Helena Michele Baca i Vanessa Magalhaes).

Què pot passar a la ciutat si entren el cavall?
I si no l'entren?
Intenteu imaginar el "vostre" final per a la guerra de Troia.

Impressions tarragonines

2009-02-18T23:34:00.007+01:00

Algunes de les vostres impressions i sensacions durant la sortida al Camp d'Aprenentatge i la ciutat romana de Tarragona, múltiples i barrejades com les tessel·les d'un mosaic.

Si n'hi voleu afegir més, feu-ho als comentaris.

Maqueta

Ben feta i detallada. Estèticament preciosa. Em va agradar moltíssim. Es podia veure exactament el que ens havien explicat. Gran, perfecta. Molt real. Cada cosa al seu lloc. Ideal per fer-te una idea de la ciutat. Deu portar una feinada. Paciència, entenedora, necròpolis, miniatures. Ínsules, domus, amfiteatre, circ, aqüeducte. Turó, port, cases, muralla.

M'hauria estimat més veure les restes que quedaven de la ciutat.

Muralles

Part tranquil·la de la ciutat.

Història i pedres gegants. Símbols en alguns carreus. Maques, inacabables, altura, protecció, bona vista. Pedres grans i petites, estratègies per col·locar-les. Grans a sota, petites a dalt. Impressionants, molt maques. Immenses, velles, jardí, Minerva. Torres.

La ruta és molt bonica i estan molt ben cuidades. Et traslladaves d'època mirant-les.

Grans construccions que actualment costarien molt de fer.

Molt bon guia.

Amfiteatre

Molt interessant. Increïble. Església cristiana construïda al bell mig de l'arena. El que em va impressionar més. La millor part de l'excursió. Em van encantar les explicacions d'en Jordi, el guia. Genial, directe, sol, vent. Bona reconstrucció. Graderies súper grans i restaurades, basílica, gladiadors, lluites contra animals.

Recorda alguna cosa sàdica, però l'edifici en si és una passada.

Molt bon monitor.

Aqüeducte

Dimensions impressionants, construcció intel·ligent. Alt, llarg, arcs, aigua, pedra, gegant, vell, fantàstic. Bellesa, perfecció.

Construït solament amb pedres sense cap mena de ciment, cosa que em sembla flipant.

Magnífic. Arcs preciosos. Increïble. Bus, carretera, vistes. Caminar per dalt, muntanya.

Canal per fer arribar l'aigua a la ciutat, bell, majestuós.

Imponent, em va transmetre molt i em va fer sentir bé, com solitud en companyia.

Museu Arqueològic

Visita ràpida, però impressionant. Vam poder-hi veure el que havíem estudiat a llatí i peces que havíem vist en l'explicació del camp, però en realitat canvien. Em vaig quedar amb ganes de veure'l amb més calma.

Bonic. Em sentia molt vigilada, però interessant. Tenia unes vistes molt maques.

Busts, columnes, història. Príap, cap de la Medusa, Venus i Cupido, nina d'ivori, mosaics inacabats, pujar i baixar escales. Tres cames, escultures. Inscripcions.

Tren

Tranquil·litat, descans. Una bona estona.

Avorrit, però ràpid. Còmode, MP3, gent dormint, crepuscle.

Riure, galetes, revisor, son. Escoltar música, córrer per no perdre el tren, fotos, vídeos de gent que dormia, dibuixos... Menjar, pasión de gavilanes.

Molt divertit. Genial, explicant-nos anècdotes que ens havien passat i també les que ens passaven al tren. Molt pràctic per arribar a Tarragona.

M'encanten els trens; i la companyia, genial.

Primer em semblava que no hi cabia, però després vam veure que els seients es giraven! Gran dormida.

General

Una ciutat molt bonica i un mar preciós. Excursió fantàstica. Bona organització. La nit.

Un viatge realment molt divertit, interessant i d'aprenentatge. El tornaria a repetir, però amb més temps. Repetiria segur l'experiència, m'ho vaig passar molt bé. Curt, entretingut.

Una bona experiència i un bon viatge. Els monuments grans els tornaria a visitar.

Ha set una excursió que per dos dies ha estat molt bé. M'ha agradat la llibertat i la confiança que ens van donar les profes, he après coses noves i he pogut conèixer a gent i parlar-hi.

Bon rotllo entre profes i alumnes.

Ave Tarraco!

2009-02-18T23:05:00.002+01:00

Si visiteu l'adreça de sota, podreu veure una mostra de la bella ex-colònia, patrimoni de la humanitat des de l'any 2000. I mostres diverses de les nostres aventures romanes per terres tarragonines.

http://picasaweb.google.es/Vallveraclassic/AVETARRACO#

Charles Darwin, in memoriam (Cau 6)

2009-02-12T00:05:00.001+01:00

Avui fa 200 anys que va néixer Charles Darwin (12 de febrer del 1809), el naturalista anglès més famós, per haver explicat l'evolució de les espècies a partir de la selecció natural. Les seves teories estan resumides en la seva obra més famosa, L'origen de les espècies (publicada fa 150 anys).

Des del nostre blog, i aprofitant la celebració de l'Any Darwin, que també commemorem a l'institut, li retem el nostre particular homenatge, dedicant-li un dels nostres enigmes o caus.

CAU 6:
El segon any que Darwin estudiava medicina,
va pertànyer a una societat naturalista
batejada amb un nom clàssic. Quina pista!
Ja no et puc dir res més. Digues a quina.

LA VEU DE TROIA. Entrevista al rei Príam

2009-02-03T09:03:00.004+01:00

(Enviat per la nostra col·laboradora Laura Luque, des de Troia)

Avui, en la nostra secció d’entrevistes, tenim el plaer d’entrevistar el rei de Troia, Príam.

Bon dia, senyor. Parlem, com no podia ser d’una altra manera, de la guerra de Troia. Després de la mort de Pàtrocle, company d’Aquil·les, a mans del vostre fill Hèctor, príncep i hereu de la ciutat, es preveu que aviat s’enfrontin ell i Aquil·les, un dels millors guerrers de tot Grècia. Quines són les vostres expectatives envers el combat?
Bé, com és lògic jo vull que quan arribi el moment guanyi el meu fill, Hèctor, però davant l’adversari que té, és un objectiu difícil d’aconseguir. Si més no, m’agradaria que Hèctor aguantés tot el possible per al seu poble, ja que ell és cridat a ser el meu successor.

En el cas que Hèctor no resultés vencedor de la lluita, la successió al tron passaria directament a Paris. El veieu preparat per assumir aquest càrrec?
Paris des de petit s’ha mostrat molt diferent d'Hèctor, només s’ha de veure com reacciona davant la guerra. Però, tot i això, en cas que s’hagués de fer càrrec en un futur de Troia, li passaria el càrrec amb molt d’orgull, i estic segur que ell sabria dirigir la ciutat tant o fins i tot millor que jo.

Quan vau saber que una guerra imminent s’acostava i quina n'era la causa, quin va ser el vostre primer pensament?
El primer que penses quan una guerra et ve a sobre és ‘’Ostres! I per què ara?’’. Però a mesura que s’acosten els dies i la gent està més preparada, notes com si no tinguessis por de res, veus que tot es pot, fins i tot, solucionar abans que comenci la lluita de veritat. En aquest cas, desgraciadament no ha estat així, tant de bo s’hagués pogut fer! Però ja portem molt de temps lluitant i crec que aquesta guerra durarà més del que tots junts puguem imaginar.
Pel que fa a la causa de la guerra, bé, qui sóc jo per jutjar ningú? Paris va fer el que creia correcte de fer, i jo el respecto per això, tot i que molts ciutadans el prenguin per boig, egoista o vés a saber quines coses, però és el meu fill, i el que va fer, ja sigui bo o dolent, és el que li va dictar el cor.

Una última pregunta, senyor, i us deixem lliure per a atendre assumptes més importants. Creieu que els troians podem guanyar la guerra?
Home, no seria un bon rei si cregués que està tot perdut! Sens dubte els grecs oposen molta resistència, són molt bons guerrers, però els troians no ens quedem enrera, disposem de molts guerrers que estan ben capacitats per a la lluita, i tot i que cada dia hi ha moltes baixes, crec fermament que podem guanyar la guerra. No sé quan, però estic segur que aquesta victòria serà nostra.

L'HELENA TAFANERA. Entrevista a Pausànies

2009-01-26T21:31:00.009+01:00

Hola des de les platges d'Argos. Us parla la reportera Sandra Romero. Avui entrevistem a Pausànies, fundador de la ONG CAGAT (Centre d’Acollida de Grecs Amics dels Troians). Ens explicarà la seva versió de la guerra:

- Bon dia, Pausànies. Ens pots explicar en què consisteix la teva ONG?
- Bon dia. CAGAT és un lloc on poden anar tots els aqueus que estimen la seva pàtria, però no volen lluitar contra Troia.

- Però si estimen la pàtria, han de lluitar...
- No; jo, si fos Grècia, m’enfadaria. La lluita no porta enlloc.

- Llavors, quin és el teu posicionament?
- Opino que hem de ser tots amics, la unió fa la força. Si Paris s’ha endut Helena de la nostra terra, hauríem d’utilitzar el diàleg. Matar-se mútuament per una noia és absurd. A mi, si fos ella, no m'agradaria gens.

- Bé, totes les opinions s’han de tenir en compte, i aquesta és sàvia. Creus que aquesta guerra passarà a la història?
- Doncs... és probable. És absurda, però l’absurditat ha conduït al caos. Potser serà llegenda per això.

- Tornant a la ONG que has fundat, la requesta sembla sorprenent...
- Hi ha molts aqueus que no volen morir, ja sigui per orgull propi o perquè tenen una família a qui cuidar, o bé perquè tenen por, però aquests últims són la minoria.

- Si haguessis d’anar a la guerra, aniries a la ONG CAGAT?
- Sí. Per alguna raó l’he fundat.

- Però quin seria el motiu principal que et conduiria a fer-ho?
- Ui, molts: primerament, ja no tinc l’edat, i els anys que em queden els vull passar amb la poca família que tinc, i fer coses de profit. Els temes personals van a part...

- Esperem que vagi molt bé tot, i que la guerra s’acabi aviat! Moltes gràcies, Pausànies.
- De reeees, dona. Vull dir... gràcies a tu.

Llibres maquíssims a un preu boníssim

2009-01-23T13:47:00.003+01:00

Volíeu llibres en llatí i grec bé de preu, versions originals amb unes traduccions esplèndides i una edició de luxe?

Volíeu omplir la biblioteca de casa amb uns llibres escollits i no sabíeu quins triar?

Ara teniu una oportunitat d'or: aneu al quiosc i demaneu per la col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Els de grec, almenys, aprofiteu l'oferta del primer volum. Ja l'hem comentat i vist a classe. Val la pena, no?

Aquí teniu la notícia sencera:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3394252

http://diesdededal.blogspot.com/

TROIA'S NEWS. Entrevistes a Hèlena i Aquil·les

2009-01-21T18:38:00.008+01:00

Últimes notícies arribades de Troia!

Comencem amb dues entrevistes exclusives a dues figures emblemàtiques i fonamentals per al destí de Troia i els grecs, Hèlena i Aquil·les. Les periodistes que s'han saltat les lleis del temps i de l'espai per aconseguir aquestes exclusives han estat Anna Valls i Alícia Herrera.

Si voleu opinar o fer-los més preguntes, entreu-les en els comentaris. Els farem arribar als personatges entrevistats, i segur que us contestaran.

Entrevista a Hèlena

- Com et sents després de totes aquestes lluites?
- Gens bé... perquè penso que en sóc la directa culpable i per res del món volia aquest tipus d’enfrontament. Els troians no en tenen cap culpa.
- Tens alguna intenció d’entregar-te voluntàriament al teu marit, Menelau?
- Si això servís per solucionar-ho tot i fer que no mori més gent innocent, ho faria sense pensar-m’ho. Però estic segura que aquesta no és la solució.
- Te’n penedeixes, de tot el que has fet?
- Només per la part que afecta als troians, i no per la meva perquè jo he canviat per a bé la meva vida.
- Si poguessis tornar enrere... ho tornaries a fer?
- Tornaria anar-me’n amb la persona que estimo, però potser no d’aquesta manera, m’ho pensaria millor.
- I, finalment, penses fer alguna cosa?
- Faria tot el que sigui possible, però crec que el destí de Troia ja està triat, i que aquest destí és que sigui dels grecs.

Entrevista a Aquil·les

- Com et sents, creus que guanyaràs aquesta guerra?
- Guanyaré aquesta guerra com he guanyat totes les altres.
- No et sap greu de matar persones innocents?
- Com en tota guerra, sempre hi ha gent que mor innocentment.
- Seguiràs sortint a les batalles, o continuaràs com fins ara?
- Si es soluciona el problema i em donen el que vull, no tinc cap problema a sortir al camp de batalla.
- I després d’aquesta guerra què penses fer?
- No se si tindré gaire temps de fer res, ja que el meu destí és morir després d’Hèctor.
- I aquesta predicció no et fa por?
- No, perquè he crescut amb ella. I encara que em mori, mentre sigui reconegut, estic tranquil.

Inscripcions de Baelo

2009-01-21T18:22:00.003+01:00

Les dues inscripcions treballades pertanyen al conjunt de la necròpolis de Baelo Claudia, una antiga ciutat romana a la província de Cadis, situada en un marc incomparable, tal com podeu comprovar en les fotos de la wikipedia:

www.es.wikipedia.org/wiki/Baelo_Claudia

La primera làpida diu: Cornèlia Phoebas, mare, a l'Emília Optata. Que la terra et sigui lleu.

La segona: Als Déus Mans. Luci Anni Plautí, difunt de Baelo, de 21 anys, ha estat posat aquí. Que la terra de Baelo et sigui lleu (per això la B enmig de STTL).

Però entre tots ho heu fet molt bé. Felicitats!

Epigrafia romana

2009-01-15T17:50:00.007+01:00

Aquests últims dies hem estat treballant l'epigrafia romana. Aquí teniu un parell de làpides trobades en una mateixa necròpolis.

Intenteu esbrinar tot el que en sapigueu.

Per exemple, de la primera:

A qui està dedicada?

Qui fa la dedicatòria i paga la làpida?

Quin parentiu hi ha entre les dues persones?

Hi ha alguna abreviatura pròpia dels escrits funeraris?

De la segona:

Com es diu el mort?

Quants anys tenia quan es va morir?

Quines fórmules epitàfiques hi trobem?

A veure qui és més ràpid i més agut. I que la feina us sigui lleu!

Decàleg de l'estudiant i expressions llatines (Solució Cau 5)

2009-01-07T18:16:00.006+01:00

La solució és: 1-f / 2-a / 3-i / 4-j / 5-g / 6-c / 7-h / 8-e / 9-d / 10-b. Per tant, comprovant les respostes, veiem que els guanyadors, amb 8 encerts, han estat l'Aitor López (de 1r) i la Laura Fernández (de 2n). Ara només cal imprimir-lo, penjar-lo a l'estudi i, sobretot, aplicar-lo!

1. El bon estudiant tindrà un bon comportament i actitud a classe, començant per arribar puntual.

f. Semper homo bonus tiro est. (Marcial)

L'home bo és un aprenent sempre.

2. Col·laborarà a classe i donarà la seva opinió.
a. Liberae sunt nostrae cogitationes. (Ciceró)

Els nostres pensaments són lliures.

3. No menysprearà a cap company ni professor. Si pot, ajudarà els altres companys.
i. Nec fuge colloquium, nec sit tibi ianua clausa. (Ovidi)
No defugis la conversa, ni tanquis la porta.

4. Portarà el material necessari i el respectarà, tant si és seu com si no.
j. Parsimonia est scientia uitandi sumptus superuacuos, aut ars re familiari moderate utendi. (Sèneca)
L’economia és la ciència d’evitar despeses supèrflues o l’art d’usar els béns propis amb moderació.

5. S’esforçarà al màxim i en totes les matèries.
g. Ad astra per aspera. (Proverbi)
Fins als astres per camins aspres.

6. Farà el possible per no perdre el ritme de treball. Revisarà a casa el que s’ha fet a classe i llegirà una mica cada dia per no perdre’n l’hàbit.
c. Nulla dies sine linea. (Plini el Jove)
Cap dia sense una línia.

7. No estudiarà a l’últim moment. Organitzarà i planificarà el treball i l’estudi.
h. Gutta cauat lapidem. (Proverbi)
La gota forada la pedra.

8. Aprofitarà les oportunitats per pujar nota i satisfer la seva curiositat.
e. Curiosum nobis natura ingenium dedit. (Sèneca)
La natura ens ha donat un esperit curiós.

9. Dormirà les hores necessàries (la majoria de gent en necessita 7 com a mínim), s’alimentarà bé i farà exercici físic.
d. Mens sana in corpore sano. (Juvenal)
Ment sana en un cos sa.

10. Recordarà que els beneficis que treu de l’ensenyament no són per a l’escola sinó sobretot per a la vida.
b. Non scholae, sed uitae discimus. (Sèneca)
No aprenem per a l'escola, sinó per a la vida.

Bon Nadal!

2008-12-21T10:06:00.006+01:00

No oblideu de posar en pràctica el decàleg, sempre deixant espai

_estic convençuda que ja ho feu_

per una mica de "carpe diem".

Flors i mar d'Egina.

Fins l'any vinent! Desitjo que vingui carregat de belles sorpreses i gran felicitat.
Que els déus us siguin favorables!

Καλὰ Χριστούγεννα καὶ Εὐτυχισμένo τὸ Νέο Ἕτος.

Felix Natiuitas et nouus annus faustus.

Bon Nadal i feliç any nou!

Solució Cau 4

2008-12-10T21:36:00.004+01:00

La Laura Fernández, de 2n, i l'Aitor López de 1r, ho han explicat perfectament en les seves respostes, que van arribar molt aviat. Enhorabona!

La imatge és un detall de la pintura de Rafael (1484 - 1520) que porta per títol El Parnàs. El Parnàs és una muntanya de Grècia, on la mitologia situava la residència del déu Apol·lo i les Muses. Simbòlicament, representa la pàtria dels poetes, i en la imatge en veiem tres dels més representatius fins a l'època del pintor, coronats de llorer.

Al centre, hi ha el poeta per excel·lència, el primer: Homer (tradicionalment, se l'ha representat com a cec). Homer és grec i autor de la Ilíada i l'Odissea. La seva obra serví d'inspiració a un dels poetes més grans de Roma, Virgili (a la dreta), autor de l'Eneida. Virgili, al seu torn, guià al gran poeta italià Dante (a l'esquerra d'Homer), pels paratges de l'infern de la Divina Comèdia.

Estimats per les Muses (Cau 4)

2008-11-25T08:31:00.004+01:00

Si fossis un poeta antic i sublim
t'haurien pintat també en aquest cim.
El més famós és al centre de la imatge;
altres, al voltant, comparteixen el paratge.

De quin cim parlem, de quin poeta, de quins altres poetes que el rodegen? Aquesta imatge és el detall d'una pintura més gran. En saps el nom i l'autor?

Va, no pots fallar, i menys si estàs estudiant grec! Polí tiché!

Venus a la forja de Vulcà (solució 3)

2008-11-24T17:12:00.009+01:00

El títol d'aquest article és també el nom de la pintura original, en la qual es basava l'últim cau de la Pítia. L'autor és Bartholomeus Spranger (Anvers, 1546 - Praga, 1611), un pintor, dibuixant i gravador manierista flamenc.

Els déus que hi apareixen són Venus, Vulcà i Cupido. Els canvis que es produeixen en la versió actualitzada respecte a l'original són:

Venus porta una copa a la mà (a l'original, s'agafa la capa), va tatuada, com si portés una samarreta, i amb texans (a l'original va despullada).

Vulcà porta calçotets, un tatuatge en el braç dret i agafa un pal de billar (a l'original va nu i té una eina de ferrer a les mans).

Cupido té un ioió a la mà i no té ales (a l'original sembla aguantar una maneta o eina de farja i va amb les seves ales).

La taula és de billar (a l'original és una taula de treball amb un casc i eines al damunt) i la part superior de la dreta és buida (a l'original, sembla penjar una malla).

En les dues obres, la paret de l'esquerra està decorada amb una imatge que recorda el lloc on se situa l'escena: ferrers treballant a la farga (de Vulcà, és clar).

La Sílvia Pérez, de 2n, és la justa guanyadora d'aquest Cau: comproveu la seva bona resposta al post anterior. I si veieu algun canvi que no hem consignat, envieu el vostre comentari.

I continueu participant, que és el més important!

Clàssics de festa (El cau de la Pítia 3)

2008-10-27T22:58:00.013+01:00

Si sou artistes
o una mica periodistes
us ha de ser fàcil saber
el nom del pintor
que ens va fer primer.

Som tres déus els protagonistes.

Qui som i com ho sabeu?

Si sou vius, també reconeixereu
els canvis que s'han produït
des de la pintura original
a aquesta versió més actual.

Des d'allà on et pots conèixer a tu mateix (Solució 2)

2008-10-27T22:42:00.008+01:00

Sí senyors, la Sílvia primer, i després l'Aitor (via email) han endevinat qui sóc. La resposta de la Sílvia la podeu llegir en els comentaris del post de sota. La de l'Aitor us la transcric aquí mateix:

Qui sóc i per a qui treballo? La sacerdotessa d'Apol·lo.

On visc que recordi un cau? A Delfos, concretament al santuari.

I el nom de "Pítia", per què m'escau? El nom prové d'un mite. Fou adoptat de la serp Pitó, que mes tard va derivar en el nom de pitia (el mite diu que Apol·lo va donar mort a aquesta serp per a apoderarse de la seva saviesa). El temple també s'anomenava , i fins i tot, a Delfos Apol·lo era dit .

Quins altres noms em diuen? Pitonissa.

Quina feina faig? Respondre oralment les consultes de la gent (aquests es dirigien als déus, i ella interpretava les respotes dels déus), les interpretacions de la pítia eren recollides i potser reinterpretades pels sacerdots.

Els autors antics diuen que a l'entrada del santuari de Delfos hi figurava un consell que s'atribuïa a Sòcrates: Coneix-te a tu mateix. O sigui, busca primer en tu allò que demanes als altres. Valete!

Enhorabona als guanyadors i atenció per al pròxim cau!

Ego... (El cau de la Pítia 2)

2008-10-02T18:20:00.003+02:00

Qui sóc i per a qui treballo?
On visc que recordi un cau?
I el nom de "Pítia", per què m'escau?
Quins altres noms em diuen?
Quina feina faig?
Sóc de Grècia, no ho oblidis.
No et confonguis amb un nom igual,
que no és d'abans, que és més actual.

El cau de la Pítia (Solució 1)

2008-10-02T17:53:00.004+02:00

Aquest primer enigma o cau, tal com anomenarem les qüestions d'aquest any, ha estat respost per uns quants de vosaltres (l'Aitor, la Míriam i en Diego... per exemple), que heu enviat les respostes a través del correu electrònic.

Per als pròxims "caus", si podeu, introduïu les vostres respostes a través dels comentaris.

La resposta al primer cau de la Pítia era, tal com l'Aitor va respondre en primer lloc: el plàstic, el paper i l'alumini. Ni en temps dels grecs ni dels romans no s'havien inventat aquests materials i, per tant, els envasos que utilitzaven eren d'un altre tipus: ceràmica, vidre, plata, ferro, roba...

I un altre intrús a la taula clàssica seria el ganivet. Sí que tallaven el menjar, però ho feia un esclau, que servia els aliments ja trossejats. La gent menjava amb els dits, intentant ser prou elegant per no embrutar-se ni les mans ni la cara.

El guanyador és l'Aitor López, de 1r.

Ja esteu preparats pel segon cau?

Primer enigma de la pítia, 2008-2009

2008-09-16T22:19:00.004+02:00

La pítia, convidada al simpòsium grec del mes de juny, va exclamar estranyada:

Damunt la taula veig alguns elements
que els antics no coneixíem. Són sorprenents.

Quins elements et semblen estranys per a l'època clàssica?
Mira bé la foto i envia la teva resposta abans de l'1 d'octubre.

Últimes notícies...

2008-09-16T21:40:00.007+02:00

Primer de tot, diguem la solució de l'enigma 27, proposat per la Maria. Què fa la nora a la sogra? Segur que la IGNORA sempre que pot. Si combinem les lletres d'aquesta forma verbal, tenim el nom de la ciutat veïna, GIRONA, que fou fundada pels romans sota el nom de Gerunda.

Després, una foto de record del viatge que vam fer uns quants de 2n de batxillerat el 17 de juny. Vam anar a Roma i vam "patejar" durant tot el dia per les seves joies històriques. Aquí teniu una foto que confirma el nostre viatge llampec.

Finalment, un parell de fotos record del simpòsium que vam fer els alumnes de grec de 1r de batxillerat per celebrar el final de curs. Kalo orexi!

Salve, omnes!

2008-05-08T07:29:00.006+02:00

Ave, salve!

Aquests dos mots que servien per saludar constitueixen la solució de l'enigma 26. Les guanyadores són la Georgina Farreras de 1r i l'Olga Martínez de 2n.

La Maria Rossell va donar una resposta bona per mail, però massa tard. És ella qui aquest cop ens proposa l'enigma:

LA VEU DE LA MARIA (27)
Entre aquestes paraules s'amaga una ciutat.
Has de resoldre l'enigma:
"El que fa la nora a la sogra."
Amb la solució, combinant les lletres,
podràs formar el nom actual d'una ciutat romana (molt propera!).

Tarragona m'esborrona...

2008-04-15T22:43:00.005+02:00

El dia 15 d'abril vam estar a la ciutat ubi uer aeternum est, la ciutat de l'eterna primavera. Ens va fer bo i vam veure molt de l'antiga capital de la Citerior, plena de joves llatinistes com nosaltres.

Si voleu veure les pedres i els protagonistes, ja podeu anar a l'àlbum:
http://picasaweb.google.es/Vallveraclassic/TARRACOSCIPIONUMOPUS15ABRIL2008/photo#5189568669257961842

I, de passada, un enigma nou:

LA VEU DE LA SIBIL·LA (26)
Les fotos tarragonines
tenen pedres, tenen nines;
com també alguns mosaics:
Què té escrit una peça de museu
que diu hola i diu adéu?

And the winner is...

2008-04-15T21:42:00.002+02:00

L'Olga Martínez, de segon: guanyadora absoluta i rècord de participació. Felicitats, Olga! T'animo a continuar participant i també a plantejar algun enigma per publicar al blog. Segur que ens faràs ballar el cap!

De primer hi ha un empat tècnic entre la Laura Fernández, la Marina Expósito i la Nora Ferrer. Elles han estat les més participadores del seu curs i ho han fet bé en la majoria dels casos.

Bé, hi ha hagut molts missatges. Que continuï la pluja de respostes per als pròxims enigmes. Valete!

Les solucions (de la 13 a la 25)

2008-04-15T21:05:00.002+02:00

La veu de la Nora (13)
La primera s'aplica al 753 aC; vol dir "des de la fundació de la ciutat"(inici de la monarquia) i la segona s'aplica al 509 aC; vol dir "després de l'expulsió dels reis" (final de la monarquia)

La veu de la Irene (14)
1. Cató /2. Clèlia/3. Masinisa/4. August/5. Andrònic/6. Pirrus

La veu de la Georgina (15)
Ciceró / oratòria / Marc Tul·li Ciceró / Catilina / a Roma assassinat pels homes de Marc Antoni

La veu de la Neus (16)
1. TEMPLO (datiu singular / ablatiu singular)
2. RURE (ablatiu singular)
3. OSCULO (ablatiu singular / datiu singular)
4. CAPITIBUS (datiu plural / ablatiu plural)

La veu de l'Alba (17)
Diana, deesa de la caça.

La veu de la Sofia (18)
La frase és d'Horaci, poeta romà del s. I a.C. i vol dir "La pàl·lida mort truca amb el mateix peu les cabanes dels pobres i les torres dels reis."

La veu de l'Anna-Cris (19)
· Fruit sec típic de la població d’Abella. ((Avellana))
· A partir d’unes cuques anomenades vermiculum. (( Vermell))
· Longus: llarg aplicant a un embotit: ((Llonganissa))
· La deesa romana era Ceres ((Cereals))
· Dracó era un legislador atenès famós per la crueltat de les lleis que promulgava. ((Dogma))
Digues almenys dos paraules més que la seva etimologia vingui del llatí com les anteriors ((ex: formatge, salari, coure...))

La veu de la Florence (20)
Escèvola

La veu de la Sara (21)
Ciceró

La veu de la Laura (22)
1) Les termes de Caracalla
2) 212-216 d.C
3) Donà la ciutadania a tots els homes lliures de l'imperi (212).

La veu de la Marina (23)
VIL·LES / NECRÒPOLIS / CLAVEGUERAM / AMFITEATRE / COLOSSEU / TERMES / DOMUS / TEMPLE / PANTEÓ / AQÜEDUCTE

La veu de la Sílvia (24)
Atena; el temple és el d'Atena Niké, a Atenes.

La veu de la Míriam (25)
Juli Cèsar, dictador que fou assassinat i la mort del qual propicià guerres civils i, de retruc, l'inici de l'imperi.

Endinsant-nos en el misteri etrusc...

2008-04-07T07:16:00.008+02:00

Divendres passat, 4 d'abril, vam visitar l'exposició del Caixafòrum "Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident". Vam veure peces espectaculars i vam comprovar que els romans van rebre una influència molt important d'aquest poble. Sense anar més lluny, l'arc romà és d'origen etrusc!!!

Us proposo que mireu aquesta galeria fotogràfica dels etruscos, elaborada per Sebastià Giralt, i esbrineu o recordeu quines dues d'aquestes peces es poden admirar en l'exposició de Barcelona.

http://www.flickr.com/photos/sebastiagiralt/sets/72157604213978572/

I unes fotografies perquè quedi constància de la visita.

Ah, i recordeu que dimecres donarem la solució de tots els vostres enigmes. Encara teniu temps d'enviar solucions!

Valete!

... i un de nou, i arribem a 25!

2008-03-26T13:33:00.003+01:00

LA VEU DE LA MIRIAM (25)

Sabries dir qui és aquest personatge famós, a través de la frase : Veni, vidi , vici ?

Explica algun fet relacionat amb ell.

I encara 7 més

2008-03-14T22:32:00.009+01:00

Seguim amb els enigmes proposats a classe. Donarem les solucions d'aquests i dels anteriors tornant de vacances, quan estrenem l'institut nou. Animeu-vos i bones vacances!

LA VEU DE LA SOFIA (18)
Pallida mors aequo pulsat pede pauperum tabernas regumque turres.

Qui va dir aquesta famosa frase? Digues alguna cosa sobre el seu autor.
Què significa la frase?

LA VEU DE L'ANNA-CRIS (19)
A partir d’aquestes definicions sabries dir quina paraula provinent del llatí n'ha sortit?

·Fruit sec típic de la població d’Abella.
·A partir d’uns cuquets anomenades vermiculum.
·Longus: llarg aplicat a un embotit.
·La deessa romana relacionada amb aquest aliment era Ceres.
·Dracó era un legislador atenès famós per la crueltat de les lleis que promulgava.

Digues almenys dues paraules més que la seva etimologia vingui del llatí com les anteriors.

LA VEU DE LA FLORENCE (20)
Empresonat per matar un cònsol,
però ell volia matar el rei etrusc.
Va ser posat en llibertat per Porsenna,
perquè va demostrar la seva valentia
posant la mà al foc
sense fer cap gest de dolor.

Qui va ser aquest home?

LA VEU DE LA SARA (21)
Molts parlaments vaig fer,
la majoria per justícia impartir.
Però per culpa d'aquests vaig patir
i molts enemics vaig tenir.

LA VEU DE LA LAURA (22)

Aquest plànol a quin gran centre social pertany?

Va ser el més gran de tot l'imperi, de quin any són?

Per quina llei destaca l'emperador que dóna nom a aquest edifici?

LA VEU DE LA MARINA (23)
Aquests últims dies hem fet unes exposicions orals. Veiam si sou capaços de desxifrar aquests mots recentment treballats que s'han capgirat:

SILVEL
ERPISLONCO
AREUMGAVELC
FRETAETMAI
OCESULOS
MESTER
MODUS
PLETME
TANPOE
DUQATECUE

LA VEU DE LA SÍLVIA (24)

Una gran pista es la relació d’aquestes dues imatges.
En esbrinar-la contesta les següents preguntes:

Quina és la deessa que apareix a la primera imatge?

Esmenta el nom del temple de la segona fotografia, a qui va dedicat i el lloc on es troba.

Nous enigmes

2008-03-03T22:36:00.006+01:00

Aquesta setmana encetem una ronda de propostes elaborades pels alumnes de 1r. La Sibil·la els ha donat la paraula i ells mateixos plantegen els enigmes. De moment, 5. La setmana vinent, la resta.

LA VEU DE LA NORA (13)

Quina relació tenen aquestes dues frases:

- Ab urbe condita

- Post reges exactos

LA VEU DE LA IRENE (14)

Ordena bé els noms següents:

1. Senador Romà__TOAC

2. Presonera dels etruscos__ECLIAL

3. Rei dels númides___SANSIASMI

4. Emperador Romà___GUTSUA

5. Primer autor de literatura llatina__ NARDOINC

6. Rei de l'Epir__RUSPIR

LA VEU DE LA GEORGINA (15)

El personatge de la fotografia destacà en un camp concret en l'epoca llatina, pensa en les eleccions d'avui dia i sabràs cap a on vaig encaminada.

1-Qui és el personatge de la fotografia?
2-En quin camp destacà?
3-Quin és el seu nom complet?
4-Qui va ser el seu pitjor enemic?
5-Com va morir i a on?
Fàcil, oi que sí?

LA VEU DE LA NEUS (16)

En cada serie hi ha una paraula que no hi escau, digues quina és i en quin cas està.

1. genua, tempora, templo, maria

2. proelium, osculum, lumen, rure

3. rus, caput, remedium, osculo

4. remedia, capita, lumina, capitibus

LA VEU DE L'ALBA (17)

En aquesta imatge podem veure una deessa romana, quina?

Exposició sobre arquitectura romana

2008-02-26T18:18:00.003+01:00

Els alumnes de llatí de 1r van fer uns murals sobre arquitectura romana, que han estat exposats durant tot el mes de febrer al hall de l'institut.

Si voleu conèixer com són els autors i els seus treballs, cliqueu aquí:
http://picasaweb.google.es/Vallveraclassic/ARQUITECTURAROMANA

També hem fet una exposició d'un tema grec. Aviat sortiran les fotos!

Solució 12

2008-02-14T21:32:00.002+01:00

Tal com diu l'Arnau Daban (2n Bat), guanyador absolut del present enigma, la pintura, de Hector Leroux (1682–1740), representa Pèricles i Aspàsia contemplant l'estàtua d'Atena al taller de Fídies, destinada a la cel·la del Partenó.

Pèricles és el governant que donà nom al segle V a.C., l'època de més prosperitat econòmica i cultural d'Atenes. Aspàsia, que fou durant molts anys la seva companya, destacava per la seva bellesa i intel·ligència. Es diu que va influir molt en la política i les decisions de Pèricles; alguns testimonis antics afirmen que "les decisions de Pèricles naixien al seu llit".

Al taller de l'artista...

2008-01-30T19:20:00.000+01:00

LA VEU DE LA SIBIL·LA (12)

Mira bé aquesta pintura:
Quina obra s'hi està fent?
Qui n'és l'autor?
i de l'altra gent,
digues almenys
el nom de dos espectadors,
parella important
que va fer Atenes gran.
Si més hi vols afegir,
endavant: hi ha molt per dir.

SOLUCIÓ 11

2008-01-30T19:08:00.000+01:00

Hi ha hagut tres respostes a aquest enigma. Dues estan publicades en el post de sota, però no són les més correctes. L'encert ha estat de la Maria Rossell, de 2n, que ha enviat la solució per correu electrònic (recordeu que si no podeu entrar el comentari directament en el blog, teniu l'opció d'enviar un mail a l'adreça classiquesvallvera@gmail.com).

1959 - Ben Hur de William Wyler
1966 - Golfus de Roma de Richard Lester
1999 - El que és considerat el primer episodi de la Guerra de les Galàxies, L'amenaça fantasma de George Lucas.

Panem et circenses... a la pantalla!

2008-01-23T15:04:00.000+01:00

LA VEU DE LA SIBIL·LA (11)

Quin pèplum o pel·lícula de romans, el 1959 estrenada,
popular per llarga, cara i en onze aspectes oscaritzada,
té la cursa de quàdrigues més famosa del cinema?

Quins altres dos films s'hi van inspirar,
l'un, del 1966, sobre un trapella romà;
l'altre, del 99, sobre una guerra estelar?

Solució 10

2008-01-23T14:53:00.000+01:00

LLATÍ
1. amfiteatre, circ, termes, teatre (tots els altres són edificis per als espectacles)
2. Gerunda, Barcino, Ilerda, Tarragona (tots els altres són noms romans de les ciutats)
3. cardo, apoditeri, caldari, tepidari (tots els altres són parts de les termes)
4. Anníbal, Escipió, Pirrus, Indíbil (és l'únic romà)

GREC
1. Príam, Paris, Hècuba, Odisseu (tots els altres són troians)
2. alfa, omega, psi, èpsilon (totes les altres són vocals)
3. policia, polifacètic, polític, acròpolis (totes les altres tenen a veure amb "polis" ciutat)
4. Delfos, Creta, Lesbos, Delos (totes les altres són illes)

Aquest cop hi ha una única guanyadora i en l'apartat de GREC: la Sílvia Pérez, de primer.

En LLATÍ no hi ha hagut cap resposta completament correcta. Però la participació també és important. No deixeu d'intentar respondre els pròxims enigmes!!

Una setmana més

2008-01-16T23:01:00.000+01:00

Allarguem el període de respostes una setmana més: fins dimarts dia 22 de gener. Hi ha hagut algunes respostes, alguna de correcta, altres no tant...
I si algú dels que heu enviat solucions voleu rectificar, encara hi sou a temps.

Us deixo algunes pistes sobre respostes equivocades, per si voleu revisar:

A llatí:
1. Són totes d'oci, però...
2. Totes tenen restes romanes, però...
3. Aquesta és molt fàcil!
4. Els noms no estan relacionats amb la 2a. guerra púnica.

A grec:
3. El sufix poli- pot tenir diferents significats.

... i després de les vacances, els primers enigmes del 2008

2008-01-09T00:00:00.000+01:00

Ave, discipuli!

La Sibil·la continua el 2008 i avui, per compensar les seves vacances, ben merescudes, us proposa uns quants enigmes de llatí i de grec, facilets. Va, proveu sort!

LA VEU DE LA SIBIL·LA (10)
En cada sèrie d'aquí sota,
un nom hi ha que no hi va gota.

LLATÍ
1. amfiteatre, circ, termes, teatre
2. Gerunda, Barcino, Ilerda, Tarragona
3. cardo, apoditeri, caldari, tepidari
4. Anníbal, Escipió, Pirrus, Indíbil

GREC
1. Príam, Paris, Hècuba, Odisseu
2. alfa, omega, psi, èpsilon
3. policia, polifacètic, polític, acròpolis
4. Delfos, Creta, Lesbos, Delos

Ave Gerunda!

2007-12-19T00:00:00.000+01:00

Dijous passat vam fer una sortida a Girona, els dels batxillerat social i humanístic. Algunes activitats les vam fer junts, altres separats.

Aquí teniu algunes impressions dels "llatinistes" de 1r sobre alguns aspectes que vam visitar o treballar en el nostre recorregut per Gerunda:

Pont de Pedra

Reunió, punt de trobada, fred, bonic, bona vista. (Marina)
Des d'aquest pont, asseguren que de nit s'hi veu la Cocollona. (Boris)

Descoberta dels carrers

Gent "borde", amb presses. Fred, esmorzar ràpid, croissant, preguntes, rapidesa a l'hora d'escriure, vergonya, negacions. (Nora)

Enquestes sobre la Girona romana

Vam fer moltes enquestes i la gent tenia molt poca cultura, pel que vam poder observar. Només dues persones sabien que Gerió fundà Girona. Un home de 74 anys va ser l'únic que ho va respondre tot al peu de la lletra i ben respost. (Neus)
Sorprenent, la gent anava apressada i molta no volia contestar. Ens vam adonar que la gent de fora sap més coses que la gent d'aquí. (Marina)
Feia molt de fred i els dits estaven congelats. Un senyor va haver d'esperar-se perquè la tinta no baixava. (Sofia)

Sant Fèlix

És on hi ha el sarcòfag amb el rapte de Prosèrpina que era la captura de l'ànima. (Laura)
Un home argentí simpàtic s'oferí a ensenyar-nos el sepulcre i a explicar-nos diferents qüestions sobre llegendes de Girona. (Sílvia)

Museu Arqueològic (Sant Pere de Galligants)

Em va impactar molt que ja en aquell temps les dones portessin estris per pintar-se. (Nerea)
Vam intentar averiguar quina era la llegenda del mosaic. Vam veure àmfores. (Alba)
Em va agradar molt perquè és molt interessant veure els objectes que tenien els romans des de nines a armes, fins i tot pots de perfum. (Miriam)
En una de les vitrines semblava haver-hi una de les arracades de la meva amiga Georgina. (Sofia)

Mosaic del Circ

Aquest mosaic és una obra d'art, ja que fer allò pedreta a pedreta i amb aquelles dimensions que té és bastant difícil. També reflecteix molt bé el que era un circ romà. (Jaume)

Banys àrabs

Tenen la mateixa estructura que les termes romanes, eren com una espècie de SPA, funcionaven amb vapor d'aigua, com els banys àrabs. (Georgina)
Aquí mitja classe es va deixar mitja cartera intentant obtenir el seu desig. Em va semblar sorprenent el sistema d'escalfament dels banys. (Boris)
Estan prop dels jardins de la catedral, fora de la muralla, tenen semblances amb els romans com ara les estances. (Sara)

Tapís de la Creació

Al mig hi havia Déu i al seu voltant hi havia animals de terra, d'aigua i de cel i l'home i una dona que sortia de la seva costella. (Florence)
Estava molt fosc per la qual cosa no vam poder prendre apunts, però no l'havia vist mai. Abans d'aquest vam intentar traduir un text en llatí amb una companya. (Anna-Cris)

Claustre i joc dels miralls

Vam anar a fora on vam posar-nos en fila amb un mirall sobre el nas. Havíem de caminar agafats i tenies la sensació de caure i xocar. (Irene)

Nau central de la catedral i joc de les fotos

Molt curiós i original la idea, deixar-te guiar per un company i observar coses que potser per tu mateix no hauries vist. (Sílvia)
Joc extremadament perillós degut a l'alt risc de menjar-te una paret, tot i així força divertit, llàstima del petit inconvenient dels guàrdies. (Boris)

Record general

Tot i que vam passar moltíssima fred, vaig aprendre coses de Girona que no sabia.
La visita ha estat divertida. El que més m'ha agradat han estat els banys àrabs.
M'ho vaig passar molt bé, a part d'aprendre moltes coses de la nostra ciutat.
Ha estat una sortida força entretinguda i divertida perquè vam combinar jocs i també vam agafar més cultura de Girona i vam aprendre coses noves.
Interessant, distret, van passar ràpid les hores.
Original, ja havia estat al claustre, catedral, museu arqueològic... altres vegades, però aquesta va ser més divertida.
Va ser una excursió entretinguda i cultural, ja que vam aprendre o recordar coses, però també vam poder parlar i riure amb els companys.
Crec que ha sigut una sortida d'allò més aprofitable.
Va ser la primera sortida de l'any i em va agradar molt, ja que vaig aprendre moltes llegendes que no coneixia i vaig veure coses que ja havia vist però d'una altra manera. Em va agradar moltíssim.
Va estar molt bé mirar Girona amb uns altres ulls.
Excursió divertida i lúdica que va servir per unir més els companys i ja esperem una pròxima sortida.
M'ha agradat, però hauria preferit que no fos a Girona, perquè Girona la tenim molt vista i ja sabem de què va més o menys.
Els continguts són bons... Però cansa molt caminar tot el dia.
Per mi ha sigut una manera de saber més de la meva ciutat i dels temps anteriors.
Encara que la mateixa excursió ja l'havia fet unes quantes vegades, he de reconèixer que m'he assabentat de més coses.
Crec que encara que siguem d'aquí de Girona, no ho sabem tot i menys això de la cultura, etc. Serveix per culturitzar-te més.

Segur que teniu moltes imatges guardades d'aquest dia de fred i cultura. Si en voleu veure més, aquí teniu l'àlbum de l'excursió (podeu afegir-hi fotos vostres, si me les envieu per email):

http://picasaweb.google.es/Vallveraclassic/VISITAAGIRONA13Desembre2007

Solució 9

2007-12-18T22:40:00.000+01:00

La setmana passada vam visitar Girona - Gerunda, i vam repartir uns papers a la classe amb informació diversa sobre la ciutat romana. No vam llegir sobre aquests tres personatges, tots tres antics habitants de Gerunda, però hi eren!! Si guardàveu, i sobretot miràveu, els papers, ho havíeu de trobar.

Les respostes completes les podeu llegir en els comentaris dels dos posts anteriors.

Les guanyadores han estat:

A 1r, la Neus Brugué. La Sílvia ha respost bé, però més tard.
A 2n, l'Olga Martínez.

L'Olga està fent un treball de recerca sobre la Girona romana. Olga, ja estem esperant que ens diguis que has trobat de nou sota les pedres, o en els papers.

Aquesta setmana penjarem els enigmes del Nadal, un per llatí i un per grec.

I repartirem els premis del trimestre! Salve, amici!

Si guardes bé tots els papers... (pista a l'enigma 9)

2007-12-15T20:11:00.000+01:00

Si guardes bé tots els papers
sense llençar material,
busca en la vella Girona:
és una pista cabdal.

A prop en l'espai, lluny en el temps

2007-12-12T19:32:00.000+01:00

LA VEU DE LA SIBIL·LA (9)
Lucius Plotius Asprenas,
Caius Marius Verus,
Porcia Severa.
D'aquests tres m'has de dir
qui fou i què féu cada u,
i, sobretot, què tenien en comú.

Solució 8

2007-12-11T19:44:00.001+01:00

La procedència de les imatges és la següent:

Canal de Corint
Partenó d'Atenes
Troia (es troba a Turquia)
Temple d'Apol·lo de Delfos
Teatre d'Epidaure
Porta dels lleons de Micenes

Les dues guanyadores d'aquesta setmana han estat de 1r: la Neus Brugué, per ser la primera en contestar bé, i la Sílvia Pérez, per donar la resposta més completa.

Llocs de Grècia

2007-12-05T20:04:00.000+01:00

6
LA VEU DE LA SIBIL·LA (8)

Totes les imatges que aquí veieu,

si aneu a Grècia, "in situ" les trobareu.

Totes menys una, la veieu?

Si, a més, en dieu la procedència,

haureu demostrat bona sapiència.

Delenda est Cartago (i solució de l'enigma 7)

2007-12-04T23:27:00.000+01:00

Segur que us sona, aquesta frase: diuen que el senador romà protagonista de l'enigma d'aquesta setmana la pronunciava en cada sessió del senat en què participava, tot advertint del perill que suposava Cartago per als interessos de Roma. S'acostava la 3a. Guerra Púnica i parlem de CATÓ.

Cató el Vell (234-149 a.C.) va ser militar, polític i escriptor. Com a militar, destaca la seva campanya contra els pobles ibèrics després de la 2a. Guerra Púnica, a la zona d'Empúries, Lleida i l'Ebre. Ocupà també diversos càrrecs del cursus honorum, entre els quals destaquen el de cònsol i el de censor. Per això és conegut com Cató el Censor, per les mesures que va prendre mentre ocupava aquesta magistratura, com reparar les conduccions d'aigua, pavimentar carrers, drenar clavegueres, impedir les connexions il·legals a l'aigua publica per usar en jardins, dictar normes contra el luxe i ostentació innecessaris... Creia que la influència de la cultura hel·lènica corrompia els bons costums de Roma. Era, doncs, un defensor dels mores maiorum i la uirtus romana.

Ell, però, com tota persona culta de l'època, coneixia perfectament el grec. Va escriure sobre l'agricultura (De agricultura) i sobre la història de Roma (Origines).

Ciceró el pren com a interlocutor en el seu tractat sobre la vellesa (Cato Maior de senectute).

Si llegiu l'enigma del revés, però en clau sil·làbica, comprovareu que girant la paraula TOCÀ tenim la solució: CATÓ.

Guanyen la Sílvia de 1r i la Maria de 2n (m'ha donat la solució a la classe).

Un vell famós

2007-11-28T15:00:00.000+01:00

Llatinistes, aquí teniu un enigma fàcil per celebrar que s'acaba el trimestre!

LA VEU DE LA SIBIL·LA (7)
També fou jove, però per vell és més famós;
allò que grec li semblà, ho tocà;
i Ciceró en un tractat el féu parlar.
Si em llegeixes del revés,
sabràs qui és;
i quines obres va fer
sabràs després.

De qui parla la Sibil·la i què destaca més de la seva vida?

(Intenteu no "enganxar" directament l'article que trobeu,
sinó que contesteu només el més important!).

Solució 6

2007-11-27T18:02:00.000+01:00

La Sílvia i la Neus tenen raó, o sigui que s'emporten el reconeixement d'aquesta setmana.

Un troià informàtic és un virus, també conegut com a "trojan horse", que es pot instal·lar a l'ordinador i no ser detectat. Sembla i es presenta com a útil, però pot provocar danys al sistema operatiu. Igual que el cavall de Troia: els troians el van entrar a la ciutat pensant que era un bon senyal i una ofrena que havien d'agrair als déus com a final de la guerra, sense sospitar que estaven obrint les portes als seus enemics, els grecs.

J.J. Benítez posà el títol al seu conjunt de novel·les "El cavall de Troia", perquè es basa en una operació militar americana que rebé aquest nom, en què dos agents s'instal·len ocultament a Palestina per estudiar in situ la vida de Jesús. També com el cavall troià: entren en terra forastera sense que la gent del país en sospiti.

Per més detalls, consulteu les respostes encertades de les dues guanyadores en el post de més avall.

I recordeu que, tot i que el cavall hi va ajudar, Troia no va caure en un dia!

Troians d'avui

2007-11-21T00:18:00.000+01:00

LA VEU DE LA SIBIL·LA (6)
En informàtica, què és un "troià"?
i aquest nom, per quin motiu l'obté?

En literatura, un títol semblant
J.J. Benítez posa al seu conjunt
de novel·les famoses.
Saps quin és i el seu perquè?

Solució 5

2007-11-20T17:10:00.000+01:00

Un dels romans més preocupats per la ciència fou Plini el Vell. Aquest interès va provocar la seva mort, el 24 d'agost de l'any 79, durant l'erupció del Vesuvi. Plini, que estiuejava a la vora, va voler estudiar de prop el fenomen i ajudar la gent a fugir del desastre. Va morir ofegat pels gasos que desprenia el volcà, tal com recull el testimoni del seu nebot Plini el Jove.

Plini va deixar escrita una Història Natural, en la qual explica curiositats i coneixements sobre la ciència del seu temps.

Sobre el caràcter compassiu del lleó, la llegenda més coneguda és la d'Androcles: Androcles va ser un esclau que vivia a l’Àfrica i que va fugir de la crueltat del seu amo. S’amagà dels seus perseguidors en una cova, on es trobà amb un lleó ferit d’una pota. Androcles li curà la ferida i va conviure tres anys amb la bèstia. Quan decidí marxar del seu refugi, però, fou capturat, portat a Roma i condemnat a l’arena de l’amfiteatre. Allí s’hagué d’enfrontar casualment amb el lleó que havia assistit, que també havia estat agafat pels soldats romans. El lleó va reconèixer Androcles i no va voler lluitar amb ell, sinó que se li acostà bellugant la cua, content i agraït de retrobar-lo.

Si voleu llegir la història sencera, ho podeu fer en aquesta pàgina:

http://www.xtec.net/sgfp/llicencies/200203/memories/jbelles/Arxius/CS4.htm#CS4_1

Aquesta setmana ha guanyat l'Olga Martínez, de 2n. La Sílvia, de 1r, ha encertat la meitat de la pregunta: el nom del científic, Plini el Vell. Però la llegenda triada sobre el lleó (Hèrcules i el lleó de Nemea) no parla de clemència tal com proposava l'enigma.

Al país de Masinissa, a prop de Cartago

2007-11-15T21:30:00.000+01:00

El portal Recerca en Acció comença el seguiment de l'excavació arqueològica que es duu a terme a l'antiga ciutat d'Althiburos (Tunísia).

Un equip mixt d'arqueòlegs catalans i tunisencs està excavant sota les restes romanes de la ciutat d'Althiburos, a Tunísia, per tal d'investigar els vestigis de la cultura númida. Es tracta d'una civilització sorgida a l'edat del ferro i força desconeguda encara avui.

Tot plegat pot ser seguit a Recerca en Acció (http://www.recercaenaccio.cat/) . Des d'ara i fins a finals d'any, el portal publicarà les recerques que es duen a terme a Althiburos i les troballes que es vagin obtenint.

A més, el portal ofereix diversos recursos educatius relacionats amb l'arqueologia a l'abast de tothom.

La secció Experimenta, per exemple, explica com fer avui un paviment romà aprofitant les restes d'un test, amb la mateixa tècnica que s'emprava fa 2.000 anys.

Per la seva banda, la secció Enigma planteja un nou repte visual pels usuaris de Recerca en Acció.

Més informació a:
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/070618-excavacio-arqueo.jsp

14 de novembre, Dia de la Ciència

2007-11-14T08:00:00.000+01:00

I com que estem en plena Setmana de la Ciència, la Sibil·la avui planteja un enigma científic.

LA VEU DE LA SIBIL·LA (5)

Sóc un científic romà
mort per culpa d'un volcà.
En aquest fragment de sota
us parlo de com és el lleó,
molt admirat per ferotge,
i per la seva compassió.
Digueu, amics, el meu nom,
rei de la romana ciència,
i cerqueu, d'aquesta bèstia,
una llegenda bonica
en què es mostri sa clemència.

L’única fera que mostra compassió envers els qui el supliquen és el lleó; perdona els qui es postren davant seu, i, quan s’enrabia, s’enfureix més ferotge contra els homes que no pas contra les dones, i només ho fa contra els infants en cas d’estar molt afamat. Juba creu que els arriba la comprensió de les súpliques: almenys sentí el cas d’una dona de Getúlia que havia estat feta captiva i, havent-se escapat, en veure’s escomesa, en ple bosc, per un ramat de molts lleons, aconseguí aplacar-los amb les seves paraules: tingué prou audàcia per a dir que era una dona, fugitiva, desvalguda, una suplicant de l’animal més noble de tots i rei de tots els altres, una presa indigna de la seva glòria. […] L’indicador de l’estat d’ànim dels lleons és la cua, així com el dels cavalls són les orelles; en efecte, la naturalesa ha assignat aquestes característiques als animals més nobles. La cua resta quieta quan està tranquil, es belluga suaument quan vol fer-se amic, cosa que no passa sovint, ja que és més freqüent que estigui irat; això comença a mostrar-ho amb cops de cua a terra, i s’incrementa colpejant-se l’esquena, com si l’assotés.

(Traducció de Joan Bellès)

La història o llegenda no pot ser la que s'esmenta en aquest text. Busca'n una de nova.

Entre els romans, n'hi havia alguna més.

Solució 4

2007-11-13T17:05:00.000+01:00

Si voleu saber la solució perfecta, explicada amb tot detall, llegiu el comentari de la Sílvia Pérez, que és la guanyadora absoluta d'aquesta setmana.

Jo només us faig un resum esquemàtic del que ella ha explicat molt bé:

L'autor, Konstandinos P. Kavafis, va néixer el 29 d'abril de 1863 a Alexandria d'Egipte i hi va morir el mateix dia del 1933. Va viure també a Londres i a Istambul. Un dels seus poemes més coneguts és Ítaca, popularitzat a casa nostra gràcies a l'adaptació musical feta per Lluís Llach.

El traductor, Alexis Eudald Solà (Ripoll, 1946 - Barcelona, 2001), era professor de grec modern a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i catedràtic d'Història de la Literatura, així com un dels principals traductors al català dels poetes i escriptors grecs contemporanis (Kavafis, Kazantzakis, etc).

Aquest poema està inspirat en el cant XVII de la Ilíada: Pàtrocle, l'amic inseparable d'Aquil·les, acaba de morir a mans d'Hèctor i els cavalls del seu carro, que són els cavalls d'Aquil·les, es lamenten de la seva mort. El mateix Zeus es compadeix del seu dolor.

Aquests cavalls immortals s'anomenen Xantos i Bali i són fills de Podarga. Zeus els regalà a Tetis i Peleu, pares d'Aquil·les, pel seu casament. Xantos, en el cant XIX, arriba a predir la mort d'Aquil·les.

El quadre s’anomena “Els divins cavalls d'Aquil·les” i és de Giorgio de Chirico (Bolos, Grècia 1888 - Roma 1978), un dels precursors del surrealisme.

Els corsers d'Aquil·les

2007-11-07T07:32:00.000+01:00

LA VEU DE LA SIBIL·LA (4)

Grec i africà alhora és l'autor, amant de Grècia i de Ripoll el traductor.

Qui són l'autor i el traductor d'aquest poema?

En quins llocs i anys van viure cadascun?

En quin cant de la Ilíada estan inspirats aquests versos?

Com es diuen els corsers o cavalls d'Aquil·les i quina és la seva història?

Qui va pintar el quadre que acompanya aquest poema?

Els corsers d'Aquil·les

Quan veieren Patrocle mort,
ell que era tan valerós, tan fort i jove,
els corsers d'Aquil·les arrencaren el plor.
La seva natura immortal els feia revoltar
contra aquesta feta de la mort que contemplaven.
Movien els caps i agitaven les llargues crineres,
picaven a terra amb els cascs i ploraven
Patrocle, en veure'l sense ànima, acabat,
ara una carn abjecta, l'alè ben perdut,
mancat de defenses, sense respir,
retornat de la vida al gran No-Res.

Va veure Zeus les llàgrimes dels immortals
corsers i se'n dolgué. "A les noces de Peleu",
va dir, "no convenia que jo fes la meva sense reflexió.
Més hauria valgut de no regalar-vos, infortunats corsers!
Què cercàveu allà baix enmig dels miserables
mortals, joguines del destí?
A vosaltres que no us preocupa la mort, ni la vellesa,
tristes desventures us capfiquen. En llurs turments
us hi han mesclat els homes". Però davant la dissort
immutable de la mort deixaven caure les llàgrimes
els dos corsers ben nascuts.

Solució 3

2007-11-06T17:22:00.000+01:00

Molta participació i molts encerts. Felicitats, noies! Aquesta vegada les guanyadores han estat:

a 1r, la Sílvia.
a 2n, la Maria.

Aquí teniu les ciutats amagades:

TRENTA: Tarent, ciutat de la Magna Grècia que va caure en mans romanes el 272 a.C.
PALS, NO: Nàpols, colònia grega a la península itàlica i capital de la Campània, al peu del Vesuvi.
NI L'AVI: Lavini, ciutat del Laci fundada per Eneas en honor a la seva segona esposa, Lavínia.
AMOR: Roma, capital del Laci, fundada per Ròmul, que en fou el primer rei.
BONA, LA GLA: Alba Longa, ciutat del Laci fundada per Iulus Ascani, fill d'Eneas. Pàtria de Rea Sílvia, mare de Ròmul i Rem.

Recordeu que, si per alguna raó no us és possible introduir un comentari, podeu enviar les respostes a l'adreça electrònica associada a aquest bloc: classiquesvallvera@gmail.com.

I sempre queda l'opció de lliurar la resposta en paper, a classe. Això sí, abans no s'acabi el termini.

Ciuitates antiquae Italiae

2007-10-31T00:58:00.000+01:00

LA VEU DE LA SIBIL·LA (3)
5 ciutats m'haureu de dir,
molt antigues, això sí,
italianes, encobertes
per anagrames* de lletres.
Cadascuna té un color,
ja espero la solució:
TRENTA PALS, NO!
NI L'AVI, AMOR!
BONA, LA GLA.

*Segons el DIEC (http://dlc.iec.cat/) , un anagrama és la transformació d'un mot o d'una frase en un altre per la transposició de les seves lletres. Per exemple, un anagrama de SIBIL·LA podria ser LLI SABÍ.

Endavant i TROS (o sigui, SORT!)

Solució 2

2007-10-30T18:08:00.000+01:00

Efectivament, tal com han dit la Laura, la Sílvia, la Maria i la Georgina, la Sibil·la ens parlava de l'òmphalos o "melic del món", que és el que representa l'escultura del costat, una còpia romana trobada a Delfos durant les excavacions del temple d'Apol·lo.

S'ha suggerit que aquesta pedra estava dins mateix del temple, i que simbolitzava el centre de la terra, marcat pel punt d'encontre de dues àguiles enviades per Zeus, on deixaren caure una pedra en forma d'ou. Aquest podria ser l'ou primordial amb el qual s'inicia la creació del món.

Delfos fou, doncs, el melic del món, si més no, del món religiós de l'antiguitat.

Enhorabona a totes les participants (la participació també es valora) i, sobretot, a les guanyadores: Laura, de 1r, i Maria, de 2n.

A veure si els altres també us animeu, i a partir de demà dimecres intenteu esbrinar què diuen els nous versos sibil·lins. Per si esteu cansats de les Fires!

Des de Delfos...

2007-10-24T00:00:00.000+02:00

I és que avui toca un enigma grec, i per això us torna a parlar la Sibil·la, però des del santuari més emblemàtic de la Grècia antiga. Escolteu la seva veu:

LA VEU DE LA SIBIL·LA (2)
Aquest objecte estava a prop meu,
custodiat dins el temple del déu,
i és un símbol d'aquest entorn,
i ell és ben bé al mig del món.

Quin és el nom grec d'aquesta peça?
Què representa?
De quin déu era el temple on es trobava?

En quin lloc de Grècia el podem veure avui dia?

Teniu fins dilluns vinent. Poli tyché!

Solució 1

2007-10-23T00:43:00.000+02:00

S'han rebut dos comentaris i tots dos encertats. Com que han estat les primeres, i molt agudes, tant l'Olga com l'Iris tindran la seva recompensa.

En efecte, la solució és Horaci Cocles:

El seu nom recorda un poeta, (el poeta romà Horaci, del segle I a.C.)
però fou guerrer borni i romà. (lluità contra els etruscos al principi de la república, i "cocles" significa "borni")
Després de lluitar es llançà al riu, (lluità sol defensant el pont Sublici, aturant el pas dels etruscos, mentre els romans l'esfondraven al seu darrera)
sota els admirats ulls etruscos: (tot sol aconseguí aturar l'embat enemic)
armat, podia encar nedar? (després es llançà al riu i els déus premiaren la seva valentia evitant que s'ofegués, malgrat el pes de les armes que portava).

Si voleu consultar la font original, cliqueu aquí:
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/memories/jbelles/Arxius/CS1.htm#CS1_1

Fins aviat, amics. Feliciteu les guanyadores!

Hi haurà premis?

2007-10-22T08:22:00.000+02:00

Això ja ho veurem, però cap a final de curs. De moment, el que sí que us puc dir és que les respostes bones ajudaran a millorar la nota de l'avaluació.

Aquest serà el procés general per al concurs "La veu de la Sibil·la":

Cada setmana hi haurà dos guanyadors, un de primer i un de segon.
S'alternarà la temàtica de les qüestions: una de grec i una de llatí.
Cada dimecres es penjarà un nou enigma.
Les respostes es podran enviar via comentari fins el dilluns de la setmana següent a les 12 de la nit. No es publicaran els comentaris fins a aquest moment, en què s'informarà també del nom dels guanyadors.

Avui s'acaba el termini del primer concurs. Va, nois, arrisqueu-vos: "Alea iacta est".

Ave, amici!

2007-10-17T20:20:00.000+02:00

Hola a tots! Benvinguts al bloc de Clàssiques de l'IES Vallvera. Desitjo que siguem molts a continuar-lo i millorar-lo.

De moment, i després que bastants de vosaltres ja han trobat el tema i la ubicació de les portades dels dossiers (espero que aquesta setmana s'acabin de donar totes les respostes), continuem fent recerca amb l'apartat "LA VEU DE LA SIBIL·LA".

LA VEU DE LA SIBIL·LA (1)
El seu nom recorda un poeta,
però fou guerrer borni i romà.
Després de lluitar es llançà al riu,
sota els admirats ulls etruscos:
armat, podia encar nedar?

Ja hi podeu dir la vostra. La Sibil·la us dirà si aneu per bon camí o bé us convenen noves pistes.
Sort i endavant. Ja ho sabeu: "Fortuna audaces iuuat".