dimecres, 27 d’octubre de 2010

Visita al CASC (I)

El passat divendres 22 d'octubre, els alumnes de grec i llatí de 2n de batxillerat vam realitzar una excursió al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. El CASC és un centre d'investigació, difusió i formació pràctica de nous arqueòlegs, i treballa per la conservació i inventari del patrimoni subaquàtic de Catalunya. La seva seu és a Girona (Micaela).

Durant la visita, el seu director, el doctor Francesc Xavier Nieto, ens va explicar com s'origina aquesta arqueologia, quins són els procediments que es porten a terme abans de l'extracció dels materials i els processos de conservació d'aquestes restes arqueològiques.

El fet que trobem tantes restes d'època grecoromana a les aigües del Mediterrani es deu a la importància que la navegació tenia per a aquestes dues civilitzacions. Un vaixell romà d'una mida força gran podia carregar 8000 àmfores mentre que es necessitaven 600 carros per a transportar la mateixa càrrega per via terrestre (Olga).

Un vaixell pot arribar a aguantar 320 tones i tardar uns 4 o 5 dies des del port d'Òstia fins a Tarraco; mentre que per via terrestre la durada pot superar els 20 dies. A l'antiguitat tot es transportava per via aquàtica, fluvial o marítima (Sata). Així doncs, la via terrestre només s'utilitzava per a distàncies curtes (Olga).

L'aigua era també el medi per on es desplaçaven majoritàriament els exèrcits i, contràriament al que s'ha dit sovint o s'ha presentat en el cinema, els qui remaven eren homes que pertanyien a les classes riques i nobles, els qui veritablement estaven interessats en vèncer la flota enemiga (Míriam).

Abans d'emprendre un viatge s'asseguraven que es coneixia la geografia, el clima i l'orografia de la zona de destí. A més, el vaixell, abans de la construcció de l'avió, era la màquina més perfecta que l'home havia construït. En l'edat contemporània, no és fins al segle XVIII quan els vaixells assoleixen la perfecció aconseguida ja en l'època clàssica.

L'arqueologia subaquàtica permet una millor conservació de materials orgànics i d'arquitectures navals. Així doncs, sota les aigües podem trobar restes que els agents metereològics haurien desgastats si aquestes haguessin estat a la superfície (Olga).