dissabte, 25 de setembre de 2010

Tinguem els números clars!


Els números romans, contràriament al que sembla, no provenen de les lletres de l’abecedari. En el seu origen, eren símbols que s’aplicaven a maneres senzilles de comptar. Per exemple, l’I no es va agafar d’una lletra, sinó d’una marca en forma de pal que indicava una unitat. Cada 5 unitats o IIII, es marcava amb el símbol Λ, i cada deu, amb doble Λ, és a dir X. Després, aquests símbols es van assimilar a les lletres I, V, X.
Pel número 50, s’utilitzaven diferents símbols com N, И, K, Ψ, etc., però potser el més corrent fou una I sobreposada a la V. Aquesta forma evolucionà cap a una espècie de T invertida i després s’assimilà a la lletra L. A més, el 100 també s’indicava amb la marca Ж (una I sobreposada a una X), escrita sovint amb les formes >I< o bé )I(. Al final, s’abreujà amb la lletra C, que coincideix amb la inicial de la paraula llatina que significa “cent” (centum). El número 50 o L també pot provenir de la meitat de la C o 100, tal com va suggerir l’Imma a la classe de llatí de 1r de Bat.
El 1000 s’indicava amb la lletra grega Φ. Si la partim per la meitat dóna D, és a dir, 500. Amb el temps, la Φ es transformà en M per indicar mille o mil.

Quin número no coneixien els romans? Quins pobles, en canvi, ja coneixien aquest número des de molt abans?

4 comentaris:

VALLIS VERA ha dit...

Un d'aquests pobles foren els àrabs, tal com ha dit el Dani a classe. I els altres?

Imma ha dit...

Imma Juan Huerta:
El número que no coneixien els romans era el 0. Pero ja el coneixien els pobles àrabs i els maies.

cristina ha dit...

Cristina Mangas Pareja:
Els pobles que coneixien els números foren els àrabs i també els sumeris i babilonis

Anònim ha dit...

Rose Goodluck:
Els romans no coneixien el número 0 però el àrabs i els de Babilònia, els de Mesoamèrica i a Kish (ciutat del nord de la baixa Mesopotàmia)ja el feien servir.