dimecres, 10 de novembre de 2010

Una petita ajuda pel Decàleg

Us poso la traducció de les dites llatines del decàleg, però barrejades, perquè us pugui ser més fàcil esbrinar la relació entre la dita i la llei del decàleg:
  1. No defugis la conversa, ni tanquis la porta.
  2. Fins als astres per camins aspres.
  3. L'home bo és un aprenent sempre.
  4. Mens sans en un cos sa.
  5. Els nostres pensaments són lliures.
  6. L'economia és la ciència d'evitar despeses supèrflues o l'art d'usar els béns propis amb moderació.
  7. No aprenem per a l'escola, sinó per a la vida.
  8. Cap dia sense una línia.
  9. La natura ens ha donat un esperit curiós.
  10. La gota forada la pedra.

Decàleg del bon estudiant

Els alumnes de 4t de llatí han redactat aquest DECÀLEG, 10 consells ben triats per ajudar-te a ser més bon estudiant:

1. El bon estudiant tindrà un bon comportament i actitud a classe, començant per arribar puntual.
2. Col·laborarà a classe i donarà la seva opinió.
3. Tindrà respecte per als altres, sense menysprear cap company ni professor. Si pot, ajudarà els altres companys.
4. Portarà el material necessari i el respectarà, tant si és seu com si no.
5. S’esforçarà al màxim i en totes les matèries. Si falta a classe, demanarà els apunts, exercicis o informació sobre el que s'ha fet.
6. Farà el possible per no perdre el ritme de treball. Revisarà a casa el que s’ha fet a classe i llegirà una mica cada dia per no perdre’n l’hàbit. Cada dia farà els deures.
7. No estudiarà a l’últim moment. Organitzarà i planificarà el treball i l’estudi, buscant un lloc adequat per treballar millor (llum, comoditat, espai).
8. Aprofitarà les oportunitats per pujar nota i satisfer la seva curiositat. Si té dubtes, preguntarà al professor
9. Vetllarà per la seva salut: dormirà les hores necessàries (la majoria de gent en necessita 7 com a mínim), s’alimentarà bé i farà exercici físic.
10. Recordarà que els beneficis que treu de l’ensenyament no són per a l’escola sinó sobretot per a la vida: buscarà motivacions que l'ajudin a comprendre per què és bo estudiar i saber.

Relaciona cadascun dels consells anteriors amb una de les dites llatines de més avall. N'hi ha una per cada un. A veure quantes n'encertes!

a. Liberae sunt nostrae cogitationes. (Ciceró)
b. Non scholae, sed uitae discimus. (Sèneca)
c. Nulla dies sine linea. (Plini el Jove)
d. Mens sana in corpore sano. (Juvenal)
e. Curiosum nobis natura ingenium dedit. (Sèneca)
f. Semper homo bonus tiro est. (Marcial)
g. Ad astra per aspera. (Proverbi)
h. Gutta cauat lapidem. (Proverbi)
i. Nec fuge colloquium, nec sit tibi ianua clausa. (Ovidi)
j. Parsimonia est scientia uitandi sumptus superuacuos, aut ars re familiari moderate utendi. (Sèneca)

Demostraràs que ets un bon o bona estudiant si aparelles bé les llatinades amb els punts del decàleg. I segur que seràs millor encara si mires de seguir-los. Endavant amb l'estudi, que, tal com deia el mestre Sèneca: "Sapientia dat libertatem".

Ah, i si trobes que hi falta algun consell, afegeix-l'hi. Quot homines, tot sententiae!

dimarts, 2 de novembre de 2010

Festes romanes

Amb quines festes romanes podries relacionar Tots Sants i la Castanyada? Explica una mica quan, per què i com se celebraven aquestes festes.

Visita al CASC (i II)

Em va resultar molt interessant l'anècdota del tronc, que el mateix director va partir, deixant-ne una part a l'aigua (el seu medi) i l'altra al pati. En qüestió de 20 dies el tronc que havia mantingut a l'aigua estava exactament igual; en canvi, el de fora havia patit una forta erosió i pràcticament no en quedava res (Georgina).

El doctor Nieto també ens va ensenyar el material que utilitzen per excavar sota el mar (màquines succionadores, "l'estoig" que porten sota el mar, etc...) (Oriol).

El primer pas consisteix en extreure els sediments; després, deixant les troballes in situ, es fa la documentació de les restes trobades, i per últim se'n fa l'extracció (Olga).

Seguidament, ens va ensenyar els mètodes de conservació dels objectes que troben, abans de ser guardats a l'arxiu o exposats en exposicions o museus (Oriol).

Aquests processos de conservació és el que em va cridar més l'atenció. Les troballes s'han de tractar amb un component químic, PEG, en el cas que siguin de fusta, o treure'ls la sal si són d'altres materials (Olga).

I per finalitzar, vam poder veure el gran magatzem on es guarden les peces que han acabat el procés de conservació, preparades per a l'estudi o l'exposició al públic (Oriol).

El que més em va impactar va ser la vaixella que ens van ensenyar quan érem a l'habitació on restaven les àmfores. Estava intacta, es podien apreciar perfectament els colors que utilitzaven per a decorar-les (negre i vermell). També em van impressionar les àmfores, per la seva mida i la seva conservació, tot i que algunes no estaven de peça sencera (Georgina).

Recordeu algunes altres dades que vam aprendre el passat 22 d'octubre al CASC?
  1. Qui va ser raptat per uns pirates en època romana?
  2. Qui va resoldre el problema de la pirateria a Roma?
  3. Quin és el port més important a partir d'August i per què?
  4. On s'ha trobat un vaixell amb tambors de columnes, destinats a la construcció d'un temple?
  5. Quines són les diferències bàsiques entre grecs i romans pel que fa a les lluites navals?
  6. Quant dura aproximadament el procés de tractament per a conservar una fusta trobada en el medi aquàtic?
  7. Quina és la ceràmica "sigil·lata"?

dijous, 28 d’octubre de 2010

Una heroïna republicana

Quina història representa aquesta imatge? Què més saps d'aquest personatge? Quines altres dones romanes són considerades heroïnes?
Qui la va pintar, a quina època i quin és el títol d'aquesta pintura?

Una deessa de tardor


Qui és aquesta deessa? Per què està relacionada amb la tardor?
Què més en saps? Age, segur que ho saps.

I bona castanyada!

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Visita al CASC (I)

El passat divendres 22 d'octubre, els alumnes de grec i llatí de 2n de batxillerat vam realitzar una excursió al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. El CASC és un centre d'investigació, difusió i formació pràctica de nous arqueòlegs, i treballa per la conservació i inventari del patrimoni subaquàtic de Catalunya. La seva seu és a Girona (Micaela).

Durant la visita, el seu director, el doctor Francesc Xavier Nieto, ens va explicar com s'origina aquesta arqueologia, quins són els procediments que es porten a terme abans de l'extracció dels materials i els processos de conservació d'aquestes restes arqueològiques.

El fet que trobem tantes restes d'època grecoromana a les aigües del Mediterrani es deu a la importància que la navegació tenia per a aquestes dues civilitzacions. Un vaixell romà d'una mida força gran podia carregar 8000 àmfores mentre que es necessitaven 600 carros per a transportar la mateixa càrrega per via terrestre (Olga).

Un vaixell pot arribar a aguantar 320 tones i tardar uns 4 o 5 dies des del port d'Òstia fins a Tarraco; mentre que per via terrestre la durada pot superar els 20 dies. A l'antiguitat tot es transportava per via aquàtica, fluvial o marítima (Sata). Així doncs, la via terrestre només s'utilitzava per a distàncies curtes (Olga).

L'aigua era també el medi per on es desplaçaven majoritàriament els exèrcits i, contràriament al que s'ha dit sovint o s'ha presentat en el cinema, els qui remaven eren homes que pertanyien a les classes riques i nobles, els qui veritablement estaven interessats en vèncer la flota enemiga (Míriam).

Abans d'emprendre un viatge s'asseguraven que es coneixia la geografia, el clima i l'orografia de la zona de destí. A més, el vaixell, abans de la construcció de l'avió, era la màquina més perfecta que l'home havia construït. En l'edat contemporània, no és fins al segle XVIII quan els vaixells assoleixen la perfecció aconseguida ja en l'època clàssica.

L'arqueologia subaquàtica permet una millor conservació de materials orgànics i d'arquitectures navals. Així doncs, sota les aigües podem trobar restes que els agents metereològics haurien desgastats si aquestes haguessin estat a la superfície (Olga).

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Tempus fugit de pressa

Segur que més d'una vegada heu vist algun rellotge de sol, sovint acompanyat d'alguna sentència curiosa que fa referència al goig de viure, al pas del temps... N'hi ha en totes les terres i idiomes. Sense anar més lluny, en una façana d'un hotel de Sarrià de Ter, hi ha un rellotge de sol que combina el llatí i el català en una mateixa frase. És la que hem posat com a títol de l'article: "Tempus fugit de pressa".


Podem trobar moltíssimes més dites com aquesta, en rellotges de sol d'a prop de casa o d'arreu del món. Busqueu-les a les façanes d'edificis vells o a internet mateix. En algunes classes n'hem vist en llatí. A veure si en podem ampliar la llista entre tots. Si són en llatí, molt millor, però també poden ser en català o qualsevol altra llengua.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Cavalls famosos

Els grecs anomenaven "hippoi" els cavalls; i els romans, equi. Digueu paraules catalanes que s'hagin format a partir del grec i del llatí i que es puguin associar amb "cavall".

L'altre dia, a la classe de llatí de 4t, l'Eva ens va presentar alguns dels cavalls famosos que la història i les llegendes ens han transmès, sovint associats amb herois també molt populars. Per exemple, l'Eva va parlar dels cavalls d'Aquil·les, Xantos i Bali, que van arribar a predir la mort de l'heroi. També ens va presentar el cavall d'Alexandre el Gran, Bucèfal; el d'Anníbal, Strategos; o el d'Atila, Othar.

A veure si us animeu a citar més cavalls famosos de l'antiguitat o d'èpoques passades, així com els herois amb qui estan relacionats o curiositats sobre el seu caràcter o la seva vida. Us deixo algunes imatges com a pista per a les vostres aportacions. Però segur que n'hi ha més... Valete!

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Com parlen les pedres

Mireu les inscripcions funeràries següents i responeu:
  1. Com s'anomena el difunt o difunta?
  2. Si hi ha algú que dedica la tomba, com se diu i quin parentiu té amb el mort?
  3. Quina altra informació en podeu extreure i per què?

dissabte, 25 de setembre de 2010

Tinguem els números clars!


Els números romans, contràriament al que sembla, no provenen de les lletres de l’abecedari. En el seu origen, eren símbols que s’aplicaven a maneres senzilles de comptar. Per exemple, l’I no es va agafar d’una lletra, sinó d’una marca en forma de pal que indicava una unitat. Cada 5 unitats o IIII, es marcava amb el símbol Λ, i cada deu, amb doble Λ, és a dir X. Després, aquests símbols es van assimilar a les lletres I, V, X.
Pel número 50, s’utilitzaven diferents símbols com N, И, K, Ψ, etc., però potser el més corrent fou una I sobreposada a la V. Aquesta forma evolucionà cap a una espècie de T invertida i després s’assimilà a la lletra L. A més, el 100 també s’indicava amb la marca Ж (una I sobreposada a una X), escrita sovint amb les formes >I< o bé )I(. Al final, s’abreujà amb la lletra C, que coincideix amb la inicial de la paraula llatina que significa “cent” (centum). El número 50 o L també pot provenir de la meitat de la C o 100, tal com va suggerir l’Imma a la classe de llatí de 1r de Bat.
El 1000 s’indicava amb la lletra grega Φ. Si la partim per la meitat dóna D, és a dir, 500. Amb el temps, la Φ es transformà en M per indicar mille o mil.

Quin número no coneixien els romans? Quins pobles, en canvi, ja coneixien aquest número des de molt abans?

Post breve tempus... Tornem!!!!

Ave omnes,

Després d'un petit període "in albis", Vallis Vera, fidel al "natura hominum avida novitatis". retorna, amb la intenció de proposar-vos un enigma o article setmanal (en llatí i/o en grec). I com que més val "facta, non verba", aquí van les primeres qüestions.

Gregueries o imatges suggerides per l'alfabet grec
Relacioneu cada definició amb una lletra grega,
en minúscula o majúscula:
(el nom de l'autor figura en parèntesi)

1. La gamma de cap per avall (Edu)
2. Xupaxup de iota amb omicron (Edu)
3. Peix que no pot ser pescat (Nerea) o inacabat (Sata)
4. Un bolet acabat de sortir (Nerea)
5. Un espermatozou a punt de fecundar un òvul (Nerea)
6. El malson del condemnat (Cristina)
7. Un cargol que baixa per la paret (Cristina)


8. Una copa de cava (Cristina)
9. La muntanya més alta (Manal)
10. La lluna de les nits de lluna plena és com la __ del nostre alfabet (Manal)
11. Va perdre el punt ballant una jota (Olga)
12. La __ és la casa dels pobres (Olga)
13. La __ no fa bivac (Olga)
14. Trident de Posidó (Sata)
15.Triangle lingüístic (Micaela)
16. La __ té dos caps amb idees contràries (Oriol)
17. Lletra sorpresa (Oriol)
18. La __ es creu Superman (Oriol)
19. LLetra amb complex de 3 (Georgina)
20. L'amiga de Pitàgores s'ha escapat del Partenó (Georgina)
21. Germana lletja de la O (Georgina)

ENVIEU UN COMENTARI AMB LES SOLUCIONS QUE CONEGUEU!!!
(s'accepten respostes fins al dia 1 d'octubre)