dilluns, 20 d’abril de 2009

Un altre simposi, a la manera de l'Aitor

Començo a estar fart d'aquest color. Què estarà fent la meva dona? Fa deu minuts que no varien les bromes...
_Oh, Aitor. Què passa? Ja la teva dona et porta maldecaps?
_Com vols? No fa ni tres mesos que estic casat!
_Que n'ets d'estrany!
_El més jove és el que menys riu. Aquest simposi és absurd, que algú faci ballar aquest noi, per l'amor de Dionís!
Després de lluitar amb l'exèrcit de criades, que m'invitaven obligades a la gresca, vaig alçar el vas en nom d'Apol·lo.
_Tot sencer!_ Van xisclar, i tots vam embriagar-nos en nom del déu.
Seguidament les copes tornaren a omplir-se per voluntat d'un dels invitats, que volia brindar per no sé quin altre déu del nostre bell panteó... Érem a la recta final. Els vasos ja no restarien buits fins que, un a un, esgotéssim la nostra set, o si més no caduqués la nostra capacitat per a emmagatzemar alcohol.
Només havia d'esperar que Dionís es cansés de jugar amb nosaltres, i la nit fes el seu efecte implacant. I així ho vaig fer: mig bevent mig brindant sense res, mig torrat mig despert i amb el cap embotit vaig esperar que la música callés, per esmunyir-me a les habitacions, on les dones, alienes a la festa, conservaven l'habilitat per a despertar-se en sentir un soroll...
_Qui hi ha?_ Va dir la meva dona amb un xic de por.
_El simposi s'ha acabat, vinc a fer-te l'amor.