dilluns, 30 de març de 2009

Exeo i cap a Ítaca

Ja hem parlat aquests dies sobre l'anunci de l'Exeo, el nou model de Seat, que s'apunta a la tradició clàssica, primer donant un nom de procedència llatina al cotxe:

exeo: 1a persona del singular del present.
Traduïm com: surto, marxo.
Del mateix verb, conjugat en 3a p. sing.,
tenim en català "èxit" i en anglès "exit".
Ambdós casos palesen el significat originari de
marxar, sortir, tirar endavant.

I després vinculant-lo amb Grècia, tal com podem comprovar en l'espot publicitari que se'n fa a la televisió. Visioneu-lo en aquesta adreça de Youtube:

(http://www.youtube.com/watch?v=CY-fWamaoug),

que es basa en el poema Ítaca de Konstantinos Kavafis. Fixeu-vos quin fragment és utilitzat i digueu amb quines imatges es complementen els versos del gran poeta grec.

Aquí us en passo la traducció, feta per un altre magne poeta català, Carles Riba:
ÍTACA (1911)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt,
si una emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

L'anuncia fa servir el tros ''Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.[...]Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anysi que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar.'', i just quan l'home de l'anunci obre la porta del cotxe o és dins d'aquest, conduint.

Laura :)

VALLIS VERA ha dit...

Bé, Laura, i felicitats, perquè sempre ets la primera d'encetar els comentaris.

Sobre la resposta: mira't l'anunci de nou i segur que veuràs que no reciten tants versos; i en diuen alguns que no has posat, referits a diverses aventures d'Odisseu. Igualment, apareixen elements que ens recorden aquestes aventures, o el sentit d'Ítaca en particular.
Anima't a dir més coses, i els altres també.

Geia sou,
Miracle

Anònim ha dit...

El fragment que utilitza:
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg[...].Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt[...].

Les imatges amb les que complementa:
Es pot veure com a primera imatge, un home que porta un gos, aquest podria ser el gos d'Odisseu, Argos. Com a segona imatge surt una estàtua d'un noi, que podria ser el fill d'Odisseu, Telèmac. Finalment, es pot veure dalt d'un edifici, algú (suposadament una dona) que mou un tipus de tela, que podria ser la dona d'Odisseu, Penèlope amb el teixit que ha fet ella mateixa.

Anna =)

Anònim ha dit...

Acabo de tornar a veure l'anunci i crec haver trobat una cosa més:
quan apareix el caball podria ser com a símbol de Posidó.

Anna

VALLIS VERA ha dit...

Anna, has tingut molt bon ull en dos aspectes-escenes que il·lustren l'anunci (divendres ja direm quins), a part, és clar, de la referència als versos.

Si tornes a veure l'espot, tu o qualsevol altre, fixeu-vos bé en el canvi d'escena: per on passa el cotxe, va apareixent un element nou. És en aquests elements que heu de parar atenció, endaxi?

Adío,
Miracle

VALLIS VERA ha dit...

Pame! Més coses que podem dir de l'anunci i les que ja han dit la Laura i l'Anna, ben endreçades:

1. El poema (el fragment que bé esmenta l'Anna) és dit només quan el protagonista-Ulisses està conduint i, per tant, dins el cotxe gaudint del viatge (tal com comenta la Laura).

2. Al principi i al final de l'anunci es veu una noia, que suposadament farà la mateixa ruta que el noi de l'Exeo, però amb bicicleta, és a dir que la velocitat no importa sinó la qualitat del trajecte (gaudir dels paisatges, les olors, etc.).

3. El cavall possiblement vol recordar Posidó, a més gairebé es creua amb el cotxe, quasi com un impediment.

4. El rellotge de sorra pot significar que tant és que corri el temps, que no tenim pressa. Per viatjar no cal precipitar-se, sinó assaborir bé l'experiència.

5. L'home amb el gos segurament fa referència al cíclop, ja que porta un ull tapat i, per tant, és com si només en tingués un.

6. L'estàtura podria ser Atena, la protectora d'Odisseu.

7. La tela que algú espolsa en un dels pisos que mira el conductor evoca, efectivament, la tela de Penèlope.

8. Al final del recorregut, el protagonista llença una carta a una bústia, és a dir que fa servir el correu convencional, com si volgués significar de nou que la velocitat no és tan important com la sensació de viure les experiències intensament.

O potser és que envia una postal, perquè el conductor-Odisseu encara està de viatge amb el seu Exeo. Cap a Ítaca.