dimarts, 31 de març de 2009

El simpòsium o simposi


XENÒFANES DE COLOFÓ (VI-V a.C.)

Ja que estan nets, ara, el terra i les mans de tots,
i les copes; i n'hi ha un que posa corones
trenades, i un altre que passa un perfum olorós en un flascó;
i s'alça la cràtera, plena de joia a vessar;
i hi ha més vi en reserva, que diu que mai no ens ha de marcar,
melós, fent olor de flors, dins de càntirs;
i enmig l'encens deixa anar una olor sagrada;
i fresca i dolça i neta és l'aigua,
i al costat pans dolços i una taula carregada de mel i formatge;
cobreixen l'altar del centre pertot arreu les flors;
i tota la casa ocupen el cant i la festa:
Primer els comensals han de dirigir al déu
un himne amb històries pietoses i paraules justes.
I, feta ja la libació i havent implorat la força
de fer allò que és just _això, sens dubte, és el més escaient_,
no és pas un excés beure de manera que arribis a casa
sense un criat, si no ets massa vell.
S'ha de lloar l'home que quan beu mostra noblesa,
que es recorda del bé i de la seva fortalesa.
No cal contar les lluites ni dels Titans ni dels Gegants
ni dels Centaures, ficcions dels avantpassats,
ni violentes batalles _en les quals res no hi ha d'utilitat_,
i sempre més és bo respectar els déus.

(a partir de la traducció castellana de Joan Ferraté)

A quina època es van fer populars els simposis a Grècia?
Quin gènere literari va començar en aquest àmbit?
Com era un simposi (segons el que saps i/o segons el poema de Xenòfanes?
I els romans, també van fer-ne?

dilluns, 30 de març de 2009

Exeo i cap a Ítaca

Ja hem parlat aquests dies sobre l'anunci de l'Exeo, el nou model de Seat, que s'apunta a la tradició clàssica, primer donant un nom de procedència llatina al cotxe:

exeo: 1a persona del singular del present.
Traduïm com: surto, marxo.
Del mateix verb, conjugat en 3a p. sing.,
tenim en català "èxit" i en anglès "exit".
Ambdós casos palesen el significat originari de
marxar, sortir, tirar endavant.

I després vinculant-lo amb Grècia, tal com podem comprovar en l'espot publicitari que se'n fa a la televisió. Visioneu-lo en aquesta adreça de Youtube:

(http://www.youtube.com/watch?v=CY-fWamaoug),

que es basa en el poema Ítaca de Konstantinos Kavafis. Fixeu-vos quin fragment és utilitzat i digueu amb quines imatges es complementen els versos del gran poeta grec.

Aquí us en passo la traducció, feta per un altre magne poeta català, Carles Riba:
ÍTACA (1911)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt,
si una emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

dijous, 12 de març de 2009

Encara des de Troia (últimes notícies recollides per Troianews)

Aquest matí tot el poble s’ha aixecat molt sorprès. Un cavall enorme, fet de fusta, estava a les portes de Troia. Diuen que és un regal dels déus, que hauríem d'entrar-lo dins la nostra ciutat, perquè si no els déus es poden enfadar i maldir-nos a tots. Encara no sabem la decisió del rei, esperem notícies.

Internacional (Informen: Helena Michele Baca i Vanessa Magalhaes).

Què pot passar a la ciutat si entren el cavall?
I si no l'entren?
Intenteu imaginar el "vostre" final per a la guerra de Troia.