dilluns, 26 de gener de 2009

L'HELENA TAFANERA. Entrevista a Pausànies

Hola des de les platges d'Argos. Us parla la reportera Sandra Romero. Avui entrevistem a Pausànies, fundador de la ONG CAGAT (Centre d’Acollida de Grecs Amics dels Troians). Ens explicarà la seva versió de la guerra:

- Bon dia, Pausànies. Ens pots explicar en què consisteix la teva ONG?
- Bon dia. CAGAT és un lloc on poden anar tots els aqueus que estimen la seva pàtria, però no volen lluitar contra Troia.

- Però si estimen la pàtria, han de lluitar...
- No; jo, si fos Grècia, m’enfadaria. La lluita no porta enlloc.

- Llavors, quin és el teu posicionament?
- Opino que hem de ser tots amics, la unió fa la força. Si Paris s’ha endut Helena de la nostra terra, hauríem d’utilitzar el diàleg. Matar-se mútuament per una noia és absurd. A mi, si fos ella, no m'agradaria gens.

- Bé, totes les opinions s’han de tenir en compte, i aquesta és sàvia. Creus que aquesta guerra passarà a la història?
- Doncs... és probable. És absurda, però l’absurditat ha conduït al caos. Potser serà llegenda per això.

- Tornant a la ONG que has fundat, la requesta sembla sorprenent...
- Hi ha molts aqueus que no volen morir, ja sigui per orgull propi o perquè tenen una família a qui cuidar, o bé perquè tenen por, però aquests últims són la minoria.

- Si haguessis d’anar a la guerra, aniries a la ONG CAGAT?
- Sí. Per alguna raó l’he fundat.

- Però quin seria el motiu principal que et conduiria a fer-ho?
- Ui, molts: primerament, ja no tinc l’edat, i els anys que em queden els vull passar amb la poca família que tinc, i fer coses de profit. Els temes personals van a part...

- Esperem que vagi molt bé tot, i que la guerra s’acabi aviat! Moltes gràcies, Pausànies.
- De reeees, dona. Vull dir... gràcies a tu.

8 comentaris:

Reporter de 1r any ha dit...

Hola Pausànies. Per la classe d'Humanitats, primer curs.

Creus que la teva ONG es digne de l'immortalitat? Es a dir, de tots els aqueus que he conegut tu ets un dels mes savis, però també el menys èpic de tots ells... No t'atrau l'heroisme? No creus, que en aquest temps que corren, en què la historia es forja amb bronze tacat de sang, morir en batalla es la máxim final al qual aspirar? La teva pau em desfà els nervis.

Gràcies.

ek xaou gignetai kosmon!

Anna i Alícia ha dit...

Anna i Alícia

Reporteres de 1r any del curs d'humanitats pregunten:

-Bones Pausània... La nostra pregunta és la següent:

Hi ha algun fet o sentiment que hagi fet que fundesis aquesta ONG?
I, que penses dels motius de la guerra de Troia? Penses que vertaderament la fugida d'Hèlena ha estat la gran culpable?


Gràcies :)

Anònim ha dit...

Laura, reportera de 1er any d'Humanitats.

Pausànies, has deixat molt clara la teva posició dabant la guerra. A mi el que m'agradaria saber és si hi ha algún fet, experiència, record del passat que t'hagi portat a aquesta determinació i per què.
I una altra cosa: ja que els esclaus que teniu (en general, tots els grec) són majoritàriament obtinguts de la guerra, ¿què en penses d'això?

Gràcies! :)

Sandra ha dit...

Resposta al reporter anònim de primer any:
- L'heroïsme és quelcom que de jove ja m'havia semblat atractiu, però alhora fa sentir estúpid; per què morir per un motiu que ni et va ni et ve? Si mors per algú o alguna cosa que és del teu interès, és heroïsme; sinó, no és més que fer el que fan els altres com si no tinguessis personalitat. Per això vaig preferir donar una oportunitat a aquells que, com jo, prefereixen ser uns herois amb la família i no abandonar-los, abans que deixar-los per algú per a qui ja lluiten molts altres i a qui no coneixes.

Sandra ha dit...

Per l'Anna i l'Alícia:
- La primera pregunta l'he respòs a l'anònim, i la segona ara voy: evidentment, crec que l'Helena no és més que un pretext per entrar en guerra, i la vertadera causa crec que és una altra: els grecs estan gelosos de les habilitats culinàries dels troians, i pretenen robar la recepta secreta dels espinacs al ajillo. Però no són més que sospites...

Sandra ha dit...

Resposta per l'anònima Laura:
- La primera pregunta l'he respòs al primer reporter. La segona, estic totalment en contra del fet que hi hagi esclaus. Jo no en tinc cap, no en necessito. Sóc igual de persona que ells, i puc fer el mateix que ells farien. A l'ONG tampoc no en tenim, som esclaus i amos tots.

Anònim ha dit...

Benvolgut Pausànies,

M'agrada molt la política de la teva ONG, i me'n voldria fer sòcia. Em podries dir, si us plau, quins passos he de seguir, on i quan us trobeu, quina és la vostra pròxima activitat...
Moltes gràcies i molta sort.

Eleuteria de Corint

Sandra ha dit...

Resposta per a Eleuteria:
- Per a ser una cagada només n'has de tenir l'esperit. De totes maneres, com que ets una dona, tu no has d'anar a lluitar, però si vols t'hi pots afegir igualment. El lloc de reunió el diem a través de cigales voladores que porten una pedra sobre l'ala, amb el lloc i l'hora inscrits.
Aviat ens tornarem a reunir per ensinistrar les cigales: volem que vagin a on són els grecs i els troians lluitant, i els portin un missatge de pau. Si vols, et faré arribar la missatgera i tu en busques una i la portes al lloc de reunió per ensinistrar-la. Com més cigales, més pau!!