divendres, 22 de maig de 2009

Estàtues romanes a Bescanó

Dilluns vam gravar la pel·lícula "Statuae" o també dita "Estàtues de Bescanó". Les hores ens van passar volant a casa d'una de les llatinistes de 4t, una casa que sembla feta especialment per fer-hi "pèplums" o pel·lícules de romans. Els actors protagonistes, que s'havien après tot el diàleg en llatí, van ser la Mia, l'Alba, la Sandra, l'Ahlam, la Meritxell i en Gerard; tots ells alumnes de llatí de 4t. Però no hauríem pogut fer l'obra sense les estàtues, protagonitzades per companys de ciències: en Joan, l'Oriol, la Raquel i la Carla. També vam comptar amb l'ajuda inestimable de la professora i directora de teatre Carme Sánchez.

Moltes gràcies a tots!

Ara falta el més difícil, el muntatge de la pel·lícula. Esperem tenir-lo aviat, tot i que estaria molt bé poder gravar algunes tomes noves per corregir les fetes amb massa pressa. Però farem el que podrem.

De moment, una fotografia de record i el making-off en imatges i música. I si us agrada:

PLAUDITE ET VALETE!

http://www.youtube.com/watch?v=EB9UEqjI3XA

dijous, 21 de maig de 2009

AMOR ROMA

Avida Dollars / The liar / Old West Action / Lives / So I'm Cuter /
Sou diví / L'àvid cus / Gustau
En la línia anterior teniu alguns dels anagrames més populars que s'han tret a partir de noms de famosos, barrejats amb altres de no tan coneguts. Entre ells, s'hi amaguen els noms d'un poeta llatí, dos emperadors romans, un cantant molt roquer, dos actors americans, un polític nefast del segle XX i un pintor català. A veure quants n'endevineu!
Ah, i el més important:
PROVEU DE FER ANAGRAMES
1. del vostre nom (nom, nom i un cognom, nom i 2 cognoms);
2. de qualsevol altre nom (un famós, un personatge clàssic, un mite...).

Lluirà la lliura



Amb un altre joc enigmístic posem títol a l'apartat de la lliura esterlina. Aquí teniu les imatges.
Digueu també quines llatinades hi podeu llegir.

Avida Dollars

Aquest anagrama famós de Salvador Dalí ens porta a recordar el dòlar americà i la lliura esterlina que avui han portat a classe la Laura i la Júlia respectivament.

DÒLAR (DETALLS I BITLLET SENCER)



Us convido a cercar quines llegendes llatines
podem trobar en el bitllet d'un dòlar americà.

divendres, 8 de maig de 2009

Ave Barcino!

Un petit àlbum per recordar els nostres passos sobre l'antiga Barcino,
i també sobre la més nova.
Salue!

dijous, 30 d’abril de 2009

DISCIPULI POETAE

Els vostres poemes... Només en la versió llatina. Proveu de fer-ne la traducció!!!

ALÍCIA
In oculis tuis video astros


In oculis tuis video astros,
in tuis manibus sentio pluviam,
in tuo corde inveniam spem:
Odium, necessarium ad accidere amorem
Amor, necessarium ad esse te cum.
In meis oculis legis meam mentem.
In meis manibus sentis quod sentio ad te.
Haud est odium,
solum est meus amor,
qui te amabit in aeternum.

JÚLIA
Caelum caelestis est

Caelum caelestis est
nemus uirens est
ego imbecillus sum
et quaero tuum cor undique
Ignis rubeus est
saxum album est
ubi ille est?
ego uoco illum!
auis flaua est
puer rufus est
non vadas ad ignem
cades ad formidem
audi et cogita omne quod ego dico
somnia et ne obliviscaris mei numquam

LAURA
Dulcis aqua maris quae fugis

Dulcis aqua maris quae fugis
ex suis rosatis labiis,
quae illi dedisti ardentem uitam et nunc
praebes inesperatam mortem.
Scis magis quam nemo illud quod
tulit amans me et ut nunc
uideo amittere eum.
Inter tua brachia: suus lectus mortis.

SANDRA
Procella. Nox. Tenebrae.

Procella. Nox. Tenebrae.
Via solitaria. Ventus lacrimosus.
Silentium rumpens
Et ruptum. Magnum uacuum.
Pluvia pulsat madefactam uiam.
Caeruleum tenebrum, caelus infinitus.
Cadit mortuum lilium marcidum.
Mare translucidum saltat saltatum uenti.
Curate cor saucium
Et saluum facite de fine lento.

ANNA
Rosam dare uolo.


Rosam dare uolo.
At rosam sine spinis.
Rosam immortalem:
Rosam carmine,
Carmen simplis circa rosam.
Rosa perhibet laetitiam.
Rosa formosa et pulchra
signum laetitiae ueris est.
Naturae forma est.
Rosa singularis.

AITOR
Ibi quorsum mea audacia cadauit signo


Ibi quorsum mea audacia cadauit signo;
et gustum cladis sapio,
et temporis seueram clauam sentio.
Cur numquam propositum solui?
Cur numquam, anime, declarauisti?
Numquam in magna uoce...
Nihil semper in memoria fuit
et nihil in perpetuum erit;
memento mori, amor, ne desistas pugna:
longaeuitas tamquam fugacissimus rei transitus
magni momenti res sunt.


MERITXELL
Ver et sol adueniunt

Ver et sol adueniunt
Multae florae plulchrae in rure crescunt
Pueri et puellae contenti sunt
Pueri semper ludunt.

Sol radians urbem illustrat
Dominus feminam amat
Multos passeres audiunt
Felicitas et pax aduenerunt.

Dominus multas flores mulieri dat
Mulier contenta est
Pater filiis crepudia dat
Filii semper contenti sunt.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Un altre simposi, a la manera de l'Aitor

Començo a estar fart d'aquest color. Què estarà fent la meva dona? Fa deu minuts que no varien les bromes...
_Oh, Aitor. Què passa? Ja la teva dona et porta maldecaps?
_Com vols? No fa ni tres mesos que estic casat!
_Que n'ets d'estrany!
_El més jove és el que menys riu. Aquest simposi és absurd, que algú faci ballar aquest noi, per l'amor de Dionís!
Després de lluitar amb l'exèrcit de criades, que m'invitaven obligades a la gresca, vaig alçar el vas en nom d'Apol·lo.
_Tot sencer!_ Van xisclar, i tots vam embriagar-nos en nom del déu.
Seguidament les copes tornaren a omplir-se per voluntat d'un dels invitats, que volia brindar per no sé quin altre déu del nostre bell panteó... Érem a la recta final. Els vasos ja no restarien buits fins que, un a un, esgotéssim la nostra set, o si més no caduqués la nostra capacitat per a emmagatzemar alcohol.
Només havia d'esperar que Dionís es cansés de jugar amb nosaltres, i la nit fes el seu efecte implacant. I així ho vaig fer: mig bevent mig brindant sense res, mig torrat mig despert i amb el cap embotit vaig esperar que la música callés, per esmunyir-me a les habitacions, on les dones, alienes a la festa, conservaven l'habilitat per a despertar-se en sentir un soroll...
_Qui hi ha?_ Va dir la meva dona amb un xic de por.
_El simposi s'ha acabat, vinc a fer-te l'amor.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Book Space


BOOK SPACE és un projecte de l'artista islandesa Elín Hansdóttir que consisteix en 2000 llibres en blanc (recordeu d'on ve etimològicament el mot àlbum?), de 200 pàgines cadascun, instal·lats en biblioteques públiques d'arreu del món. Els llibres es poden deixar en préstec durant una setmana i els usuaris en poden fer l'ús que desitgin. Els llibres viatjaran a diferents biblioteques de diversos països els propers 15 o 20 anys, i crearan un arxiu i una mena de modern relat en procés.

Nosaltres en tenim un fins divendres (en aquests moments, ja volta entre els companys). Demaneu-lo, i escriviu-hi o dibuixeu-hi alguna cosa!

Si és en llatí o en grec, molt millor!
Convertiu les llengües clàssiques en llengües d'actualitat!

dissabte, 4 d’abril de 2009

Un simposi a la nostra manera


Aquí us deixo un pica-pica de fotos (molt poquetes) del nostre simpòsium particular. Un dia afegirem a les imatges la gravació dels poemes en llatí, amb el fil musical de les nostres veus i la guitarra de la Júlia. Avui deixarem la banda sonora a mans d'un bon cantant i poeta, que desgrana i descobreix les possibilitats de la primera declinació llatina. Us en recordeu? Si Jacques Brel hagués estat català en comptes de belga, segur que hauria afegit a les seves roses la rosa de Sant Jordi.

He penjat el vídeo al Youtube perquè el servidor no em permetia fer-ho directament aquí. A veure què us sembla!

http://www.youtube.com/watch?v=GeouUFaYVm8

dimarts, 31 de març de 2009

El simpòsium o simposi


XENÒFANES DE COLOFÓ (VI-V a.C.)

Ja que estan nets, ara, el terra i les mans de tots,
i les copes; i n'hi ha un que posa corones
trenades, i un altre que passa un perfum olorós en un flascó;
i s'alça la cràtera, plena de joia a vessar;
i hi ha més vi en reserva, que diu que mai no ens ha de marcar,
melós, fent olor de flors, dins de càntirs;
i enmig l'encens deixa anar una olor sagrada;
i fresca i dolça i neta és l'aigua,
i al costat pans dolços i una taula carregada de mel i formatge;
cobreixen l'altar del centre pertot arreu les flors;
i tota la casa ocupen el cant i la festa:
Primer els comensals han de dirigir al déu
un himne amb històries pietoses i paraules justes.
I, feta ja la libació i havent implorat la força
de fer allò que és just _això, sens dubte, és el més escaient_,
no és pas un excés beure de manera que arribis a casa
sense un criat, si no ets massa vell.
S'ha de lloar l'home que quan beu mostra noblesa,
que es recorda del bé i de la seva fortalesa.
No cal contar les lluites ni dels Titans ni dels Gegants
ni dels Centaures, ficcions dels avantpassats,
ni violentes batalles _en les quals res no hi ha d'utilitat_,
i sempre més és bo respectar els déus.

(a partir de la traducció castellana de Joan Ferraté)

A quina època es van fer populars els simposis a Grècia?
Quin gènere literari va començar en aquest àmbit?
Com era un simposi (segons el que saps i/o segons el poema de Xenòfanes?
I els romans, també van fer-ne?

dilluns, 30 de març de 2009

Exeo i cap a Ítaca

Ja hem parlat aquests dies sobre l'anunci de l'Exeo, el nou model de Seat, que s'apunta a la tradició clàssica, primer donant un nom de procedència llatina al cotxe:

exeo: 1a persona del singular del present.
Traduïm com: surto, marxo.
Del mateix verb, conjugat en 3a p. sing.,
tenim en català "èxit" i en anglès "exit".
Ambdós casos palesen el significat originari de
marxar, sortir, tirar endavant.

I després vinculant-lo amb Grècia, tal com podem comprovar en l'espot publicitari que se'n fa a la televisió. Visioneu-lo en aquesta adreça de Youtube:

(http://www.youtube.com/watch?v=CY-fWamaoug),

que es basa en el poema Ítaca de Konstantinos Kavafis. Fixeu-vos quin fragment és utilitzat i digueu amb quines imatges es complementen els versos del gran poeta grec.

Aquí us en passo la traducció, feta per un altre magne poeta català, Carles Riba:
ÍTACA (1911)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt,
si una emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

dijous, 12 de març de 2009

Encara des de Troia (últimes notícies recollides per Troianews)

Aquest matí tot el poble s’ha aixecat molt sorprès. Un cavall enorme, fet de fusta, estava a les portes de Troia. Diuen que és un regal dels déus, que hauríem d'entrar-lo dins la nostra ciutat, perquè si no els déus es poden enfadar i maldir-nos a tots. Encara no sabem la decisió del rei, esperem notícies.

Internacional (Informen: Helena Michele Baca i Vanessa Magalhaes).

Què pot passar a la ciutat si entren el cavall?
I si no l'entren?
Intenteu imaginar el "vostre" final per a la guerra de Troia.

dimecres, 18 de febrer de 2009

Impressions tarragonines

Algunes de les vostres impressions i sensacions durant la sortida al Camp d'Aprenentatge i la ciutat romana de Tarragona, múltiples i barrejades com les tessel·les d'un mosaic.
Si n'hi voleu afegir més, feu-ho als comentaris.

Maqueta
Ben feta i detallada. Estèticament preciosa. Em va agradar moltíssim. Es podia veure exactament el que ens havien explicat. Gran, perfecta. Molt real. Cada cosa al seu lloc. Ideal per fer-te una idea de la ciutat. Deu portar una feinada. Paciència, entenedora, necròpolis, miniatures. Ínsules, domus, amfiteatre, circ, aqüeducte. Turó, port, cases, muralla.
M'hauria estimat més veure les restes que quedaven de la ciutat.

Muralles
Part tranquil·la de la ciutat.
Història i pedres gegants. Símbols en alguns carreus. Maques, inacabables, altura, protecció, bona vista. Pedres grans i petites, estratègies per col·locar-les. Grans a sota, petites a dalt. Impressionants, molt maques. Immenses, velles, jardí, Minerva. Torres.
La ruta és molt bonica i estan molt ben cuidades. Et traslladaves d'època mirant-les.
Grans construccions que actualment costarien molt de fer.
Molt bon guia.

Amfiteatre
Molt interessant. Increïble. Església cristiana construïda al bell mig de l'arena. El que em va impressionar més. La millor part de l'excursió. Em van encantar les explicacions d'en Jordi, el guia. Genial, directe, sol, vent. Bona reconstrucció. Graderies súper grans i restaurades, basílica, gladiadors, lluites contra animals.
Recorda alguna cosa sàdica, però l'edifici en si és una passada.
Molt bon monitor.

Aqüeducte
Dimensions impressionants, construcció intel·ligent. Alt, llarg, arcs, aigua, pedra, gegant, vell, fantàstic. Bellesa, perfecció.
Construït solament amb pedres sense cap mena de ciment, cosa que em sembla flipant.
Magnífic. Arcs preciosos. Increïble. Bus, carretera, vistes. Caminar per dalt, muntanya.
Canal per fer arribar l'aigua a la ciutat, bell, majestuós.
Imponent, em va transmetre molt i em va fer sentir bé, com solitud en companyia.

Museu Arqueològic
Visita ràpida, però impressionant. Vam poder-hi veure el que havíem estudiat a llatí i peces que havíem vist en l'explicació del camp, però en realitat canvien. Em vaig quedar amb ganes de veure'l amb més calma.

Bonic. Em sentia molt vigilada, però interessant. Tenia unes vistes molt maques.
Busts, columnes, història. Príap, cap de la Medusa, Venus i Cupido, nina d'ivori, mosaics inacabats, pujar i baixar escales. Tres cames, escultures. Inscripcions.

Tren
Tranquil·litat, descans. Una bona estona.
Avorrit, però ràpid. Còmode, MP3, gent dormint, crepuscle.
Riure, galetes, revisor, son. Escoltar música, córrer per no perdre el tren, fotos, vídeos de gent que dormia, dibuixos... Menjar, pasión de gavilanes.
Molt divertit. Genial, explicant-nos anècdotes que ens havien passat i també les que ens passaven al tren. Molt pràctic per arribar a Tarragona.
M'encanten els trens; i la companyia, genial.
Primer em semblava que no hi cabia, però després vam veure que els seients es giraven! Gran dormida.

General
Una ciutat molt bonica i un mar preciós. Excursió fantàstica. Bona organització. La nit.
Un viatge realment molt divertit, interessant i d'aprenentatge. El tornaria a repetir, però amb més temps. Repetiria segur l'experiència, m'ho vaig passar molt bé. Curt, entretingut.
Una bona experiència i un bon viatge. Els monuments grans els tornaria a visitar.
Ha set una excursió que per dos dies ha estat molt bé. M'ha agradat la llibertat i la confiança que ens van donar les profes, he après coses noves i he pogut conèixer a gent i parlar-hi.
Bon rotllo entre profes i alumnes.

Ave Tarraco!

Si visiteu l'adreça de sota, podreu veure una mostra de la bella ex-colònia, patrimoni de la humanitat des de l'any 2000. I mostres diverses de les nostres aventures romanes per terres tarragonines.

dijous, 12 de febrer de 2009

Charles Darwin, in memoriam (Cau 6)

Avui fa 200 anys que va néixer Charles Darwin (12 de febrer del 1809), el naturalista anglès més famós, per haver explicat l'evolució de les espècies a partir de la selecció natural. Les seves teories estan resumides en la seva obra més famosa, L'origen de les espècies (publicada fa 150 anys).

Des del nostre blog, i aprofitant la celebració de l'Any Darwin, que també commemorem a l'institut, li retem el nostre particular homenatge, dedicant-li un dels nostres enigmes o caus.

CAU 6:
El segon any que Darwin estudiava medicina,
va pertànyer a una societat naturalista
batejada amb un nom clàssic. Quina pista!
Ja no et puc dir res més. Digues a quina.

dimarts, 3 de febrer de 2009

LA VEU DE TROIA. Entrevista al rei Príam

(Enviat per la nostra col·laboradora Laura Luque, des de Troia)

Avui, en la nostra secció d’entrevistes, tenim el plaer d’entrevistar el rei de Troia, Príam.

Bon dia, senyor. Parlem, com no podia ser d’una altra manera, de la guerra de Troia. Després de la mort de Pàtrocle, company d’Aquil·les, a mans del vostre fill Hèctor, príncep i hereu de la ciutat, es preveu que aviat s’enfrontin ell i Aquil·les, un dels millors guerrers de tot Grècia. Quines són les vostres expectatives envers el combat?
Bé, com és lògic jo vull que quan arribi el moment guanyi el meu fill, Hèctor, però davant l’adversari que té, és un objectiu difícil d’aconseguir. Si més no, m’agradaria que Hèctor aguantés tot el possible per al seu poble, ja que ell és cridat a ser el meu successor.

En el cas que Hèctor no resultés vencedor de la lluita, la successió al tron passaria directament a Paris. El veieu preparat per assumir aquest càrrec?
Paris des de petit s’ha mostrat molt diferent d'Hèctor, només s’ha de veure com reacciona davant la guerra. Però, tot i això, en cas que s’hagués de fer càrrec en un futur de Troia, li passaria el càrrec amb molt d’orgull, i estic segur que ell sabria dirigir la ciutat tant o fins i tot millor que jo.

Quan vau saber que una guerra imminent s’acostava i quina n'era la causa, quin va ser el vostre primer pensament?
El primer que penses quan una guerra et ve a sobre és ‘’Ostres! I per què ara?’’. Però a mesura que s’acosten els dies i la gent està més preparada, notes com si no tinguessis por de res, veus que tot es pot, fins i tot, solucionar abans que comenci la lluita de veritat. En aquest cas, desgraciadament no ha estat així, tant de bo s’hagués pogut fer! Però ja portem molt de temps lluitant i crec que aquesta guerra durarà més del que tots junts puguem imaginar.
Pel que fa a la causa de la guerra, bé, qui sóc jo per jutjar ningú? Paris va fer el que creia correcte de fer, i jo el respecto per això, tot i que molts ciutadans el prenguin per boig, egoista o vés a saber quines coses, però és el meu fill, i el que va fer, ja sigui bo o dolent, és el que li va dictar el cor.

Una última pregunta, senyor, i us deixem lliure per a atendre assumptes més importants. Creieu que els troians podem guanyar la guerra?
Home, no seria un bon rei si cregués que està tot perdut! Sens dubte els grecs oposen molta resistència, són molt bons guerrers, però els troians no ens quedem enrera, disposem de molts guerrers que estan ben capacitats per a la lluita, i tot i que cada dia hi ha moltes baixes, crec fermament que podem guanyar la guerra. No sé quan, però estic segur que aquesta victòria serà nostra.

dilluns, 26 de gener de 2009

L'HELENA TAFANERA. Entrevista a Pausànies

Hola des de les platges d'Argos. Us parla la reportera Sandra Romero. Avui entrevistem a Pausànies, fundador de la ONG CAGAT (Centre d’Acollida de Grecs Amics dels Troians). Ens explicarà la seva versió de la guerra:

- Bon dia, Pausànies. Ens pots explicar en què consisteix la teva ONG?
- Bon dia. CAGAT és un lloc on poden anar tots els aqueus que estimen la seva pàtria, però no volen lluitar contra Troia.

- Però si estimen la pàtria, han de lluitar...
- No; jo, si fos Grècia, m’enfadaria. La lluita no porta enlloc.

- Llavors, quin és el teu posicionament?
- Opino que hem de ser tots amics, la unió fa la força. Si Paris s’ha endut Helena de la nostra terra, hauríem d’utilitzar el diàleg. Matar-se mútuament per una noia és absurd. A mi, si fos ella, no m'agradaria gens.

- Bé, totes les opinions s’han de tenir en compte, i aquesta és sàvia. Creus que aquesta guerra passarà a la història?
- Doncs... és probable. És absurda, però l’absurditat ha conduït al caos. Potser serà llegenda per això.

- Tornant a la ONG que has fundat, la requesta sembla sorprenent...
- Hi ha molts aqueus que no volen morir, ja sigui per orgull propi o perquè tenen una família a qui cuidar, o bé perquè tenen por, però aquests últims són la minoria.

- Si haguessis d’anar a la guerra, aniries a la ONG CAGAT?
- Sí. Per alguna raó l’he fundat.

- Però quin seria el motiu principal que et conduiria a fer-ho?
- Ui, molts: primerament, ja no tinc l’edat, i els anys que em queden els vull passar amb la poca família que tinc, i fer coses de profit. Els temes personals van a part...

- Esperem que vagi molt bé tot, i que la guerra s’acabi aviat! Moltes gràcies, Pausànies.
- De reeees, dona. Vull dir... gràcies a tu.

divendres, 23 de gener de 2009

Llibres maquíssims a un preu boníssim

Volíeu llibres en llatí i grec bé de preu, versions originals amb unes traduccions esplèndides i una edició de luxe?
Volíeu omplir la biblioteca de casa amb uns llibres escollits i no sabíeu quins triar?
Ara teniu una oportunitat d'or: aneu al quiosc i demaneu per la col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Els de grec, almenys, aprofiteu l'oferta del primer volum. Ja l'hem comentat i vist a classe. Val la pena, no?

Aquí teniu la notícia sencera:

dimecres, 21 de gener de 2009

TROIA'S NEWS. Entrevistes a Hèlena i Aquil·les

Últimes notícies arribades de Troia!

Comencem amb dues entrevistes exclusives a dues figures emblemàtiques i fonamentals per al destí de Troia i els grecs, Hèlena i Aquil·les. Les periodistes que s'han saltat les lleis del temps i de l'espai per aconseguir aquestes exclusives han estat Anna Valls i Alícia Herrera.

Si voleu opinar o fer-los més preguntes, entreu-les en els comentaris. Els farem arribar als personatges entrevistats, i segur que us contestaran.

Entrevista a Hèlena

- Com et sents després de totes aquestes lluites?
- Gens bé... perquè penso que en sóc la directa culpable i per res del món volia aquest tipus d’enfrontament. Els troians no en tenen cap culpa.
-
Tens alguna intenció d’entregar-te voluntàriament al teu marit, Menelau?
- Si això servís per solucionar-ho tot i fer que no mori més gent innocent, ho faria sense pensar-m’ho. Però estic segura que aquesta no és la solució.
-
Te’n penedeixes, de tot el que has fet?
- Només per la part que afecta als troians, i no per la meva perquè jo he canviat per a bé la meva vida.
-
Si poguessis tornar enrere... ho tornaries a fer?
- Tornaria anar-me’n amb la persona que estimo, però potser no d’aquesta manera, m’ho pensaria millor.
-
I, finalment, penses fer alguna cosa?
- Faria tot el que sigui possible, però crec que el destí de Troia ja està triat, i que aquest destí és que sigui dels grecs.

Entrevista a Aquil·les

- Com et sents, creus que guanyaràs aquesta guerra?
- Guanyaré aquesta guerra com he guanyat totes les altres.
- No et sap greu de matar persones innocents?
- Com en tota guerra, sempre hi ha gent que mor innocentment.
- Seguiràs sortint a les batalles, o continuaràs com fins ara?
- Si es soluciona el problema i em donen el que vull, no tinc cap problema a sortir al camp de batalla.
- I després d’aquesta guerra què penses fer?
- No se si tindré gaire temps de fer res, ja que el meu destí és morir després d’Hèctor.
- I aquesta predicció no et fa por?
- No, perquè he crescut amb ella. I encara que em mori, mentre sigui reconegut, estic tranquil.

Inscripcions de Baelo

Les dues inscripcions treballades pertanyen al conjunt de la necròpolis de Baelo Claudia, una antiga ciutat romana a la província de Cadis, situada en un marc incomparable, tal com podeu comprovar en les fotos de la wikipedia:

www.es.wikipedia.org/wiki/Baelo_Claudia

La primera làpida diu: Cornèlia Phoebas, mare, a l'Emília Optata. Que la terra et sigui lleu.

La segona: Als Déus Mans. Luci Anni Plautí, difunt de Baelo, de 21 anys, ha estat posat aquí. Que la terra de Baelo et sigui lleu (per això la B enmig de STTL).

Però entre tots ho heu fet molt bé. Felicitats!

dijous, 15 de gener de 2009

Epigrafia romana

Aquests últims dies hem estat treballant l'epigrafia romana. Aquí teniu un parell de làpides trobades en una mateixa necròpolis.

Intenteu esbrinar tot el que en sapigueu.

Per exemple, de la primera:

  • A qui està dedicada?

  • Qui fa la dedicatòria i paga la làpida?

  • Quin parentiu hi ha entre les dues persones?

  • Hi ha alguna abreviatura pròpia dels escrits funeraris?

De la segona:

    Com es diu el mort?
    Quants anys tenia quan es va morir?
    Quines fórmules epitàfiques hi trobem?




A veure qui és més ràpid i més agut. I que la feina us sigui lleu!

dimecres, 7 de gener de 2009

Decàleg de l'estudiant i expressions llatines (Solució Cau 5)

La solució és: 1-f / 2-a / 3-i / 4-j / 5-g / 6-c / 7-h / 8-e / 9-d / 10-b. Per tant, comprovant les respostes, veiem que els guanyadors, amb 8 encerts, han estat l'Aitor López (de 1r) i la Laura Fernández (de 2n). Ara només cal imprimir-lo, penjar-lo a l'estudi i, sobretot, aplicar-lo!

1. El bon estudiant tindrà un bon comportament i actitud a classe, començant per arribar puntual.
f. Semper homo bonus tiro est. (Marcial)
L'home bo és un aprenent sempre.

2. Col·laborarà a classe i donarà la seva opinió.
a. Liberae sunt nostrae cogitationes. (Ciceró)
Els nostres pensaments són lliures.

3. No menysprearà a cap company ni professor. Si pot, ajudarà els altres companys.
i. Nec fuge colloquium, nec sit tibi ianua clausa. (Ovidi)
No defugis la conversa, ni tanquis la porta.

4. Portarà el material necessari i el respectarà, tant si és seu com si no.
j. Parsimonia est scientia uitandi sumptus superuacuos, aut ars re familiari moderate utendi. (Sèneca)
L’economia és la ciència d’evitar despeses supèrflues o l’art d’usar els béns propis amb moderació.

5. S’esforçarà al màxim i en totes les matèries.
g. Ad astra per aspera. (Proverbi)
Fins als astres per camins aspres.

6. Farà el possible per no perdre el ritme de treball. Revisarà a casa el que s’ha fet a classe i llegirà una mica cada dia per no perdre’n l’hàbit.
c. Nulla dies sine linea. (Plini el Jove)
Cap dia sense una línia.

7. No estudiarà a l’últim moment. Organitzarà i planificarà el treball i l’estudi.
h. Gutta cauat lapidem. (Proverbi)
La gota forada la pedra.

8. Aprofitarà les oportunitats per pujar nota i satisfer la seva curiositat.
e. Curiosum nobis natura ingenium dedit. (Sèneca)
La natura ens ha donat un esperit curiós.

9. Dormirà les hores necessàries (la majoria de gent en necessita 7 com a mínim), s’alimentarà bé i farà exercici físic.
d. Mens sana in corpore sano. (Juvenal)
Ment sana en un cos sa.

10. Recordarà que els beneficis que treu de l’ensenyament no són per a l’escola sinó sobretot per a la vida.
b. Non scholae, sed uitae discimus. (Sèneca)
No aprenem per a l'escola, sinó per a la vida.