dimarts, 25 de novembre de 2008

Estimats per les Muses (Cau 4)


Si fossis un poeta antic i sublim
t'haurien pintat també en aquest cim.
El més famós és al centre de la imatge;
altres, al voltant, comparteixen el paratge.

De quin cim parlem, de quin poeta, de quins altres poetes que el rodegen? Aquesta imatge és el detall d'una pintura més gran. En saps el nom i l'autor?

Va, no pots fallar, i menys si estàs estudiant grec! Polí tiché!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

L’art renaixentista i el barroc també van recollir parts del cicle troià i la figura d’Homer. A les estances del Vaticà, al segle XVI, Rafael va pintar l’obra Parnàs. En ella apareix Apol·lo tocant la lira envoltat de les nou Muses i dels majors poetes de la literatura occidental que havien viscut fins aleshores. A la part esquerra de l’obra hi ha segurament les tres figures més importants: Homer, cec, escortat per Dante (identificable pel seu inconfusible perfil) i Virgili, tots tres coronats amb llorer.





Laura Fernández

Aitor Lopez Beltran ha dit...

El poeta situat al centre es el mes antic de tots, aquest poeta es Homer.

Els altres poetes que el rodegen, son els deixebles de la seva pluma (o millor dir estilografica? jeje), a la dreta: Virgili, que continuar les aventures d'Ulisses amb l'Eneida; i a l'esquerra d'Homer un gran coneixedor dels classics i autor d'una gran obra, La Divina Comedia, on surt el mateix autor com a protagonista acompañat per Virgili en gran part del llibre, aquest es Dante Alighieri.

Aquest detall pertany a El Parnàs, de Rafael Sanzio.

PD: Miracle, el meu desig es arribar a llegir els autors classics en la seva llengua...i ja en tinc ganes!

Valete

VALLIS VERA ha dit...

Felicitats a tots dos, Laura i Aitor.
Aitor, ja has començat el camí per arribar a llegir els clàssics en la seva versió original. Tens raó: llegir els autors en la seva llengua, si podem, sempre és més plaent i ric.
Ja saps com has de continuar, i això va per tots: "nulla dies sine linea". D'aquesta manera, mica a mica, tal com diu la dita catalana, "omplirem la pica".
No és fàcil, però "ad astra per aspra".
Qui s'anima a dir-ne més?

Miracle Sala