dimecres, 7 de novembre de 2007

Els corsers d'Aquil·les



LA VEU DE LA SIBIL·LA (4)

Grec i africà alhora és l'autor, amant de Grècia i de Ripoll el traductor.


  • Qui són l'autor i el traductor d'aquest poema?

  • En quins llocs i anys van viure cadascun?

  • En quin cant de la Ilíada estan inspirats aquests versos?

  • Com es diuen els corsers o cavalls d'Aquil·les i quina és la seva història?

  • Qui va pintar el quadre que acompanya aquest poema?

Els corsers d'Aquil·les

Quan veieren Patrocle mort,
ell que era tan valerós, tan fort i jove,
els corsers d'Aquil·les arrencaren el plor.
La seva natura immortal els feia revoltar
contra aquesta feta de la mort que contemplaven.
Movien els caps i agitaven les llargues crineres,
picaven a terra amb els cascs i ploraven
Patrocle, en veure'l sense ànima, acabat,
ara una carn abjecta, l'alè ben perdut,
mancat de defenses, sense respir,
retornat de la vida al gran No-Res.

Va veure Zeus les llàgrimes dels immortals
corsers i se'n dolgué. "A les noces de Peleu",
va dir, "no convenia que jo fes la meva sense reflexió.
Més hauria valgut de no regalar-vos, infortunats corsers!
Què cercàveu allà baix enmig dels miserables
mortals, joguines del destí?
A vosaltres que no us preocupa la mort, ni la vellesa,
tristes desventures us capfiquen. En llurs turments
us hi han mesclat els homes". Però davant la dissort
immutable de la mort deixaven caure les llàgrimes
els dos corsers ben nascuts.

1 comentari:

silvia ha dit...

Constantino Kavafis és l’ autor. Va nèixer a Alexandria al 1863. La mort del pare, el 1870, fa que la família es traslladi a Londres. L'estada|estança al Regne Unit va atorgar a Kavafis una educació anglesa i un coneixement de l'idioma que arribaria a considerar com la seva segona llengua.
Set anys més tard van tornar a Alexandria, però la intervenció anglesa de 1882-85 els va obligar a desplaçar-se a Istanbul. En aquesta ciutat naixerà el poeta.
De tornada a Alexandria, la ruïna de la família, que va començar després de la mort del pare, es precipita i Kavafis es veu obligat a treballar com a funcionari en el Ministeri de Regs egipci.
El 1904 comença a publicar els seus poemes
El 1920 es retira del Ministeri de Regs, on ha treballat com un funcionari gris i anodí, per més de 30 anys. El 1932 se li diagnostica càncer de laringe. Viatjarà inútilment a Atenes on se li practica una traqueotomia, perdent la veu. El gener de 1933 és internat en l'Hospital Grec d'Alexandria, on mor el 29 d'Abril, el mateix dia que havia nascut 70 anys enrere.
El traductor,Alexis Eudald Solà (Ripoll, 1946 - Barcelona, 2001) era professor de grec modern a la Facultat de Filologia, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i catedràtic d'Història de la Literatura. Traductor a català dels principlas poetes i escriptors grecs contemporanis (Kavafis, Kazantzakis, etc), es va formar al costat dels mestres més destacats del grec modern (Savvidis, Ritsos, Elitis i Vrettakos). Secretari personal de Salvador Espriu durant vint anys, va ser també responsable del Servei de Relacions Culturals del departament de Cultura de la Generalitat entre els anys 1980 i 1983, així com també cònsol honorari de Xipre a Barcelona.

Està inspirat en el cant XVII de l’ Íliada.

"Janto" junt amb "Balio" formaven la parella de "cavalls immortals" que Peleo va rebre en casar-se amb la nereida Tetis, de la unió de la qual va néixer Aquiles. L'euga que els va parir es deia "Podarga".
S'assegura de "Janto" que, encara que d'origen diví i immortal, era un cavall negre i de pura sang persa, que tenia tres anys i estava dotat de potes especialment vigoroses que el capacitaven per córrer a major velocitat que la major part dels seus congèneres. Per la seva part, "Balio" era de color blanc i igualment ràpid. Aquesta rapidesa d'ambdós era el que impedia que Aquiles pogués junyir al seu carro uns altres dos cavalls que era l'habitual entre els grecs.
El quadre s’anomena “Los divinos caballos de Aquiles” de Giorgio de Chirico.