dimecres, 28 de novembre de 2007

Un vell famós

Llatinistes, aquí teniu un enigma fàcil per celebrar que s'acaba el trimestre!

LA VEU DE LA SIBIL·LA (7)
També fou jove, però per vell és més famós;
allò que grec li semblà, ho tocà;
i Ciceró en un tractat el féu parlar.
Si em llegeixes del revés,
sabràs qui és;
i quines obres va fer
sabràs després.

De qui parla la Sibil·la i què destaca més de la seva vida?

(Intenteu no "enganxar" directament l'article que trobeu,

sinó que contesteu només el més important!).

dimarts, 27 de novembre de 2007

Solució 6

La Sílvia i la Neus tenen raó, o sigui que s'emporten el reconeixement d'aquesta setmana.

Un troià informàtic és un virus, també conegut com a "trojan horse", que es pot instal·lar a l'ordinador i no ser detectat. Sembla i es presenta com a útil, però pot provocar danys al sistema operatiu. Igual que el cavall de Troia: els troians el van entrar a la ciutat pensant que era un bon senyal i una ofrena que havien d'agrair als déus com a final de la guerra, sense sospitar que estaven obrint les portes als seus enemics, els grecs.

J.J. Benítez posà el títol al seu conjunt de novel·les "El cavall de Troia", perquè es basa en una operació militar americana que rebé aquest nom, en què dos agents s'instal·len ocultament a Palestina per estudiar in situ la vida de Jesús. També com el cavall troià: entren en terra forastera sense que la gent del país en sospiti.

Per més detalls, consulteu les respostes encertades de les dues guanyadores en el post de més avall.

I recordeu que, tot i que el cavall hi va ajudar, Troia no va caure en un dia!

dimecres, 21 de novembre de 2007

Troians d'avui


LA VEU DE LA SIBIL·LA (6)
En informàtica, què és un "troià"?
i aquest nom, per quin motiu l'obté?


En literatura, un títol semblant
J.J. Benítez posa al seu conjunt
de novel·les famoses.
Saps quin és i el seu perquè?

dimarts, 20 de novembre de 2007

Solució 5

Un dels romans més preocupats per la ciència fou Plini el Vell. Aquest interès va provocar la seva mort, el 24 d'agost de l'any 79, durant l'erupció del Vesuvi. Plini, que estiuejava a la vora, va voler estudiar de prop el fenomen i ajudar la gent a fugir del desastre. Va morir ofegat pels gasos que desprenia el volcà, tal com recull el testimoni del seu nebot Plini el Jove.

Plini va deixar escrita una Història Natural, en la qual explica curiositats i coneixements sobre la ciència del seu temps.

Sobre el caràcter compassiu del lleó, la llegenda més coneguda és la d'Androcles: Androcles va ser un esclau que vivia a l’Àfrica i que va fugir de la crueltat del seu amo. S’amagà dels seus perseguidors en una cova, on es trobà amb un lleó ferit d’una pota. Androcles li curà la ferida i va conviure tres anys amb la bèstia. Quan decidí marxar del seu refugi, però, fou capturat, portat a Roma i condemnat a l’arena de l’amfiteatre. Allí s’hagué d’enfrontar casualment amb el lleó que havia assistit, que també havia estat agafat pels soldats romans. El lleó va reconèixer Androcles i no va voler lluitar amb ell, sinó que se li acostà bellugant la cua, content i agraït de retrobar-lo.
Si voleu llegir la història sencera, ho podeu fer en aquesta pàgina:
Aquesta setmana ha guanyat l'Olga Martínez, de 2n. La Sílvia, de 1r, ha encertat la meitat de la pregunta: el nom del científic, Plini el Vell. Però la llegenda triada sobre el lleó (Hèrcules i el lleó de Nemea) no parla de clemència tal com proposava l'enigma.

dijous, 15 de novembre de 2007

Al país de Masinissa, a prop de Cartago

El portal Recerca en Acció comença el seguiment de l'excavació arqueològica que es duu a terme a l'antiga ciutat d'Althiburos (Tunísia).

Un equip mixt d'arqueòlegs catalans i tunisencs està excavant sota les restes romanes de la ciutat d'Althiburos, a Tunísia, per tal d'investigar els vestigis de la cultura númida. Es tracta d'una civilització sorgida a l'edat del ferro i força desconeguda encara avui.

Tot plegat pot ser seguit a Recerca en Acció (http://www.recercaenaccio.cat/) . Des d'ara i fins a finals d'any, el portal publicarà les recerques que es duen a terme a Althiburos i les troballes que es vagin obtenint.

A més, el portal ofereix diversos recursos educatius relacionats amb l'arqueologia a l'abast de tothom.

La secció Experimenta, per exemple, explica com fer avui un paviment romà aprofitant les restes d'un test, amb la mateixa tècnica que s'emprava fa 2.000 anys.

Per la seva banda, la secció Enigma planteja un nou repte visual pels usuaris de Recerca en Acció.

Més informació a:
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/070618-excavacio-arqueo.jsp

dimecres, 14 de novembre de 2007

14 de novembre, Dia de la Ciència



I com que estem en plena Setmana de la Ciència, la Sibil·la avui planteja un enigma científic.


LA VEU DE LA SIBIL·LA (5)

Sóc un científic romà
mort per culpa d'un volcà.
En aquest fragment de sota
us parlo de com és el lleó,
molt admirat per ferotge,
i per la seva compassió.
Digueu, amics, el meu nom,
rei de la romana ciència,
i cerqueu, d'aquesta bèstia,
una llegenda bonica
en què es mostri sa clemència.



L’única fera que mostra compassió envers els qui el supliquen és el lleó; perdona els qui es postren davant seu, i, quan s’enrabia, s’enfureix més ferotge contra els homes que no pas contra les dones, i només ho fa contra els infants en cas d’estar molt afamat. Juba creu que els arriba la comprensió de les súpliques: almenys sentí el cas d’una dona de Getúlia que havia estat feta captiva i, havent-se escapat, en veure’s escomesa, en ple bosc, per un ramat de molts lleons, aconseguí aplacar-los amb les seves paraules: tingué prou audàcia per a dir que era una dona, fugitiva, desvalguda, una suplicant de l’animal més noble de tots i rei de tots els altres, una presa indigna de la seva glòria. […] L’indicador de l’estat d’ànim dels lleons és la cua, així com el dels cavalls són les orelles; en efecte, la naturalesa ha assignat aquestes característiques als animals més nobles. La cua resta quieta quan està tranquil, es belluga suaument quan vol fer-se amic, cosa que no passa sovint, ja que és més freqüent que estigui irat; això comença a mostrar-ho amb cops de cua a terra, i s’incrementa colpejant-se l’esquena, com si l’assotés.

(Traducció de Joan Bellès)


La història o llegenda no pot ser la que s'esmenta en aquest text. Busca'n una de nova.
Entre els romans, n'hi havia alguna més.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Solució 4

Si voleu saber la solució perfecta, explicada amb tot detall, llegiu el comentari de la Sílvia Pérez, que és la guanyadora absoluta d'aquesta setmana.
Jo només us faig un resum esquemàtic del que ella ha explicat molt bé:
  • L'autor, Konstandinos P. Kavafis, va néixer el 29 d'abril de 1863 a Alexandria d'Egipte i hi va morir el mateix dia del 1933. Va viure també a Londres i a Istambul. Un dels seus poemes més coneguts és Ítaca, popularitzat a casa nostra gràcies a l'adaptació musical feta per Lluís Llach.

  • El traductor, Alexis Eudald Solà (Ripoll, 1946 - Barcelona, 2001), era professor de grec modern a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i catedràtic d'Història de la Literatura, així com un dels principals traductors al català dels poetes i escriptors grecs contemporanis (Kavafis, Kazantzakis, etc).

  • Aquest poema està inspirat en el cant XVII de la Ilíada: Pàtrocle, l'amic inseparable d'Aquil·les, acaba de morir a mans d'Hèctor i els cavalls del seu carro, que són els cavalls d'Aquil·les, es lamenten de la seva mort. El mateix Zeus es compadeix del seu dolor.

  • Aquests cavalls immortals s'anomenen Xantos i Bali i són fills de Podarga. Zeus els regalà a Tetis i Peleu, pares d'Aquil·les, pel seu casament. Xantos, en el cant XIX, arriba a predir la mort d'Aquil·les.

  • El quadre s’anomena “Els divins cavalls d'Aquil·les” i és de Giorgio de Chirico (Bolos, Grècia 1888 - Roma 1978), un dels precursors del surrealisme.

dimecres, 7 de novembre de 2007

Els corsers d'Aquil·les



LA VEU DE LA SIBIL·LA (4)

Grec i africà alhora és l'autor, amant de Grècia i de Ripoll el traductor.


  • Qui són l'autor i el traductor d'aquest poema?

  • En quins llocs i anys van viure cadascun?

  • En quin cant de la Ilíada estan inspirats aquests versos?

  • Com es diuen els corsers o cavalls d'Aquil·les i quina és la seva història?

  • Qui va pintar el quadre que acompanya aquest poema?

Els corsers d'Aquil·les

Quan veieren Patrocle mort,
ell que era tan valerós, tan fort i jove,
els corsers d'Aquil·les arrencaren el plor.
La seva natura immortal els feia revoltar
contra aquesta feta de la mort que contemplaven.
Movien els caps i agitaven les llargues crineres,
picaven a terra amb els cascs i ploraven
Patrocle, en veure'l sense ànima, acabat,
ara una carn abjecta, l'alè ben perdut,
mancat de defenses, sense respir,
retornat de la vida al gran No-Res.

Va veure Zeus les llàgrimes dels immortals
corsers i se'n dolgué. "A les noces de Peleu",
va dir, "no convenia que jo fes la meva sense reflexió.
Més hauria valgut de no regalar-vos, infortunats corsers!
Què cercàveu allà baix enmig dels miserables
mortals, joguines del destí?
A vosaltres que no us preocupa la mort, ni la vellesa,
tristes desventures us capfiquen. En llurs turments
us hi han mesclat els homes". Però davant la dissort
immutable de la mort deixaven caure les llàgrimes
els dos corsers ben nascuts.

dimarts, 6 de novembre de 2007

Solució 3

Molta participació i molts encerts. Felicitats, noies! Aquesta vegada les guanyadores han estat:
  • a 1r, la Sílvia.
  • a 2n, la Maria.

Aquí teniu les ciutats amagades:

  1. TRENTA: Tarent, ciutat de la Magna Grècia que va caure en mans romanes el 272 a.C.
  2. PALS, NO: Nàpols, colònia grega a la península itàlica i capital de la Campània, al peu del Vesuvi.
  3. NI L'AVI: Lavini, ciutat del Laci fundada per Eneas en honor a la seva segona esposa, Lavínia.
  4. AMOR: Roma, capital del Laci, fundada per Ròmul, que en fou el primer rei.
  5. BONA, LA GLA: Alba Longa, ciutat del Laci fundada per Iulus Ascani, fill d'Eneas. Pàtria de Rea Sílvia, mare de Ròmul i Rem.

Recordeu que, si per alguna raó no us és possible introduir un comentari, podeu enviar les respostes a l'adreça electrònica associada a aquest bloc: classiquesvallvera@gmail.com.

I sempre queda l'opció de lliurar la resposta en paper, a classe. Això sí, abans no s'acabi el termini.