dimecres, 19 de desembre de 2007

Ave Gerunda!

Dijous passat vam fer una sortida a Girona, els dels batxillerat social i humanístic. Algunes activitats les vam fer junts, altres separats.

Aquí teniu algunes impressions dels "llatinistes" de 1r sobre alguns aspectes que vam visitar o treballar en el nostre recorregut per Gerunda:

Pont de Pedra

  • Reunió, punt de trobada, fred, bonic, bona vista. (Marina)
  • Des d'aquest pont, asseguren que de nit s'hi veu la Cocollona. (Boris)

Descoberta dels carrers

  • Gent "borde", amb presses. Fred, esmorzar ràpid, croissant, preguntes, rapidesa a l'hora d'escriure, vergonya, negacions. (Nora)

Enquestes sobre la Girona romana

  • Vam fer moltes enquestes i la gent tenia molt poca cultura, pel que vam poder observar. Només dues persones sabien que Gerió fundà Girona. Un home de 74 anys va ser l'únic que ho va respondre tot al peu de la lletra i ben respost. (Neus)
  • Sorprenent, la gent anava apressada i molta no volia contestar. Ens vam adonar que la gent de fora sap més coses que la gent d'aquí. (Marina)
  • Feia molt de fred i els dits estaven congelats. Un senyor va haver d'esperar-se perquè la tinta no baixava. (Sofia)
Sant Fèlix
  • És on hi ha el sarcòfag amb el rapte de Prosèrpina que era la captura de l'ànima. (Laura)
  • Un home argentí simpàtic s'oferí a ensenyar-nos el sepulcre i a explicar-nos diferents qüestions sobre llegendes de Girona. (Sílvia)
Museu Arqueològic (Sant Pere de Galligants)
  • Em va impactar molt que ja en aquell temps les dones portessin estris per pintar-se. (Nerea)
  • Vam intentar averiguar quina era la llegenda del mosaic. Vam veure àmfores. (Alba)
  • Em va agradar molt perquè és molt interessant veure els objectes que tenien els romans des de nines a armes, fins i tot pots de perfum. (Miriam)
  • En una de les vitrines semblava haver-hi una de les arracades de la meva amiga Georgina. (Sofia)
Mosaic del Circ
  • Aquest mosaic és una obra d'art, ja que fer allò pedreta a pedreta i amb aquelles dimensions que té és bastant difícil. També reflecteix molt bé el que era un circ romà. (Jaume)
Banys àrabs
  • Tenen la mateixa estructura que les termes romanes, eren com una espècie de SPA, funcionaven amb vapor d'aigua, com els banys àrabs. (Georgina)
  • Aquí mitja classe es va deixar mitja cartera intentant obtenir el seu desig. Em va semblar sorprenent el sistema d'escalfament dels banys. (Boris)
  • Estan prop dels jardins de la catedral, fora de la muralla, tenen semblances amb els romans com ara les estances. (Sara)
Tapís de la Creació
  • Al mig hi havia Déu i al seu voltant hi havia animals de terra, d'aigua i de cel i l'home i una dona que sortia de la seva costella. (Florence)
  • Estava molt fosc per la qual cosa no vam poder prendre apunts, però no l'havia vist mai. Abans d'aquest vam intentar traduir un text en llatí amb una companya. (Anna-Cris)
Claustre i joc dels miralls
  • Vam anar a fora on vam posar-nos en fila amb un mirall sobre el nas. Havíem de caminar agafats i tenies la sensació de caure i xocar. (Irene)
Nau central de la catedral i joc de les fotos
  • Molt curiós i original la idea, deixar-te guiar per un company i observar coses que potser per tu mateix no hauries vist. (Sílvia)
  • Joc extremadament perillós degut a l'alt risc de menjar-te una paret, tot i així força divertit, llàstima del petit inconvenient dels guàrdies. (Boris)
Record general
  • Tot i que vam passar moltíssima fred, vaig aprendre coses de Girona que no sabia.
  • La visita ha estat divertida. El que més m'ha agradat han estat els banys àrabs.
  • M'ho vaig passar molt bé, a part d'aprendre moltes coses de la nostra ciutat.
  • Ha estat una sortida força entretinguda i divertida perquè vam combinar jocs i també vam agafar més cultura de Girona i vam aprendre coses noves.
  • Interessant, distret, van passar ràpid les hores.
  • Original, ja havia estat al claustre, catedral, museu arqueològic... altres vegades, però aquesta va ser més divertida.
  • Va ser una excursió entretinguda i cultural, ja que vam aprendre o recordar coses, però també vam poder parlar i riure amb els companys.
  • Crec que ha sigut una sortida d'allò més aprofitable.
  • Va ser la primera sortida de l'any i em va agradar molt, ja que vaig aprendre moltes llegendes que no coneixia i vaig veure coses que ja havia vist però d'una altra manera. Em va agradar moltíssim.
  • Va estar molt bé mirar Girona amb uns altres ulls.
  • Excursió divertida i lúdica que va servir per unir més els companys i ja esperem una pròxima sortida.
  • M'ha agradat, però hauria preferit que no fos a Girona, perquè Girona la tenim molt vista i ja sabem de què va més o menys.
  • Els continguts són bons... Però cansa molt caminar tot el dia.
  • Per mi ha sigut una manera de saber més de la meva ciutat i dels temps anteriors.
  • Encara que la mateixa excursió ja l'havia fet unes quantes vegades, he de reconèixer que m'he assabentat de més coses.
  • Crec que encara que siguem d'aquí de Girona, no ho sabem tot i menys això de la cultura, etc. Serveix per culturitzar-te més.

Segur que teniu moltes imatges guardades d'aquest dia de fred i cultura. Si en voleu veure més, aquí teniu l'àlbum de l'excursió (podeu afegir-hi fotos vostres, si me les envieu per email):


http://picasaweb.google.es/Vallveraclassic/VISITAAGIRONA13Desembre2007


dimarts, 18 de desembre de 2007

Solució 9

La setmana passada vam visitar Girona - Gerunda, i vam repartir uns papers a la classe amb informació diversa sobre la ciutat romana. No vam llegir sobre aquests tres personatges, tots tres antics habitants de Gerunda, però hi eren!! Si guardàveu, i sobretot miràveu, els papers, ho havíeu de trobar.
Les respostes completes les podeu llegir en els comentaris dels dos posts anteriors.

Les guanyadores han estat:
  • A 1r, la Neus Brugué. La Sílvia ha respost bé, però més tard.
  • A 2n, l'Olga Martínez.

L'Olga està fent un treball de recerca sobre la Girona romana. Olga, ja estem esperant que ens diguis que has trobat de nou sota les pedres, o en els papers.

Aquesta setmana penjarem els enigmes del Nadal, un per llatí i un per grec.

I repartirem els premis del trimestre! Salve, amici!

dissabte, 15 de desembre de 2007

Si guardes bé tots els papers... (pista a l'enigma 9)

Si guardes bé tots els papers
sense llençar material,
busca en la vella Girona:
és una pista cabdal.

dimecres, 12 de desembre de 2007

A prop en l'espai, lluny en el temps

LA VEU DE LA SIBIL·LA (9)
Lucius Plotius Asprenas,
Caius Marius Verus,
Porcia Severa.
D'aquests tres m'has de dir
qui fou i què féu cada u,
i, sobretot, què tenien en comú.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Solució 8

La procedència de les imatges és la següent:
  1. Canal de Corint
  2. Partenó d'Atenes
  3. Troia (es troba a Turquia)
  4. Temple d'Apol·lo de Delfos
  5. Teatre d'Epidaure
  6. Porta dels lleons de Micenes

Les dues guanyadores d'aquesta setmana han estat de 1r: la Neus Brugué, per ser la primera en contestar bé, i la Sílvia Pérez, per donar la resposta més completa.

dimecres, 5 de desembre de 2007

Llocs de Grècia

1
2
3
4
5
6
LA VEU DE LA SIBIL·LA (8)
Totes les imatges que aquí veieu,
si aneu a Grècia, "in situ" les trobareu.
Totes menys una, la veieu?
Si, a més, en dieu la procedència,
haureu demostrat bona sapiència.

dimarts, 4 de desembre de 2007

Delenda est Cartago (i solució de l'enigma 7)

Segur que us sona, aquesta frase: diuen que el senador romà protagonista de l'enigma d'aquesta setmana la pronunciava en cada sessió del senat en què participava, tot advertint del perill que suposava Cartago per als interessos de Roma. S'acostava la 3a. Guerra Púnica i parlem de CATÓ.

Cató el Vell (234-149 a.C.) va ser militar, polític i escriptor. Com a militar, destaca la seva campanya contra els pobles ibèrics després de la 2a. Guerra Púnica, a la zona d'Empúries, Lleida i l'Ebre. Ocupà també diversos càrrecs del cursus honorum, entre els quals destaquen el de cònsol i el de censor. Per això és conegut com Cató el Censor, per les mesures que va prendre mentre ocupava aquesta magistratura, com reparar les conduccions d'aigua, pavimentar carrers, drenar clavegueres, impedir les connexions il·legals a l'aigua publica per usar en jardins, dictar normes contra el luxe i ostentació innecessaris... Creia que la influència de la cultura hel·lènica corrompia els bons costums de Roma. Era, doncs, un defensor dels mores maiorum i la uirtus romana.

Ell, però, com tota persona culta de l'època, coneixia perfectament el grec. Va escriure sobre l'agricultura (De agricultura) i sobre la història de Roma (Origines).

Ciceró el pren com a interlocutor en el seu tractat sobre la vellesa (Cato Maior de senectute).

Si llegiu l'enigma del revés, però en clau sil·làbica, comprovareu que girant la paraula TOCÀ tenim la solució: CATÓ.

Guanyen la Sílvia de 1r i la Maria de 2n (m'ha donat la solució a la classe).

dimecres, 28 de novembre de 2007

Un vell famós

Llatinistes, aquí teniu un enigma fàcil per celebrar que s'acaba el trimestre!

LA VEU DE LA SIBIL·LA (7)
També fou jove, però per vell és més famós;
allò que grec li semblà, ho tocà;
i Ciceró en un tractat el féu parlar.
Si em llegeixes del revés,
sabràs qui és;
i quines obres va fer
sabràs després.

De qui parla la Sibil·la i què destaca més de la seva vida?

(Intenteu no "enganxar" directament l'article que trobeu,

sinó que contesteu només el més important!).

dimarts, 27 de novembre de 2007

Solució 6

La Sílvia i la Neus tenen raó, o sigui que s'emporten el reconeixement d'aquesta setmana.

Un troià informàtic és un virus, també conegut com a "trojan horse", que es pot instal·lar a l'ordinador i no ser detectat. Sembla i es presenta com a útil, però pot provocar danys al sistema operatiu. Igual que el cavall de Troia: els troians el van entrar a la ciutat pensant que era un bon senyal i una ofrena que havien d'agrair als déus com a final de la guerra, sense sospitar que estaven obrint les portes als seus enemics, els grecs.

J.J. Benítez posà el títol al seu conjunt de novel·les "El cavall de Troia", perquè es basa en una operació militar americana que rebé aquest nom, en què dos agents s'instal·len ocultament a Palestina per estudiar in situ la vida de Jesús. També com el cavall troià: entren en terra forastera sense que la gent del país en sospiti.

Per més detalls, consulteu les respostes encertades de les dues guanyadores en el post de més avall.

I recordeu que, tot i que el cavall hi va ajudar, Troia no va caure en un dia!

dimecres, 21 de novembre de 2007

Troians d'avui


LA VEU DE LA SIBIL·LA (6)
En informàtica, què és un "troià"?
i aquest nom, per quin motiu l'obté?


En literatura, un títol semblant
J.J. Benítez posa al seu conjunt
de novel·les famoses.
Saps quin és i el seu perquè?

dimarts, 20 de novembre de 2007

Solució 5

Un dels romans més preocupats per la ciència fou Plini el Vell. Aquest interès va provocar la seva mort, el 24 d'agost de l'any 79, durant l'erupció del Vesuvi. Plini, que estiuejava a la vora, va voler estudiar de prop el fenomen i ajudar la gent a fugir del desastre. Va morir ofegat pels gasos que desprenia el volcà, tal com recull el testimoni del seu nebot Plini el Jove.

Plini va deixar escrita una Història Natural, en la qual explica curiositats i coneixements sobre la ciència del seu temps.

Sobre el caràcter compassiu del lleó, la llegenda més coneguda és la d'Androcles: Androcles va ser un esclau que vivia a l’Àfrica i que va fugir de la crueltat del seu amo. S’amagà dels seus perseguidors en una cova, on es trobà amb un lleó ferit d’una pota. Androcles li curà la ferida i va conviure tres anys amb la bèstia. Quan decidí marxar del seu refugi, però, fou capturat, portat a Roma i condemnat a l’arena de l’amfiteatre. Allí s’hagué d’enfrontar casualment amb el lleó que havia assistit, que també havia estat agafat pels soldats romans. El lleó va reconèixer Androcles i no va voler lluitar amb ell, sinó que se li acostà bellugant la cua, content i agraït de retrobar-lo.
Si voleu llegir la història sencera, ho podeu fer en aquesta pàgina:
Aquesta setmana ha guanyat l'Olga Martínez, de 2n. La Sílvia, de 1r, ha encertat la meitat de la pregunta: el nom del científic, Plini el Vell. Però la llegenda triada sobre el lleó (Hèrcules i el lleó de Nemea) no parla de clemència tal com proposava l'enigma.

dijous, 15 de novembre de 2007

Al país de Masinissa, a prop de Cartago

El portal Recerca en Acció comença el seguiment de l'excavació arqueològica que es duu a terme a l'antiga ciutat d'Althiburos (Tunísia).

Un equip mixt d'arqueòlegs catalans i tunisencs està excavant sota les restes romanes de la ciutat d'Althiburos, a Tunísia, per tal d'investigar els vestigis de la cultura númida. Es tracta d'una civilització sorgida a l'edat del ferro i força desconeguda encara avui.

Tot plegat pot ser seguit a Recerca en Acció (http://www.recercaenaccio.cat/) . Des d'ara i fins a finals d'any, el portal publicarà les recerques que es duen a terme a Althiburos i les troballes que es vagin obtenint.

A més, el portal ofereix diversos recursos educatius relacionats amb l'arqueologia a l'abast de tothom.

La secció Experimenta, per exemple, explica com fer avui un paviment romà aprofitant les restes d'un test, amb la mateixa tècnica que s'emprava fa 2.000 anys.

Per la seva banda, la secció Enigma planteja un nou repte visual pels usuaris de Recerca en Acció.

Més informació a:
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/070618-excavacio-arqueo.jsp

dimecres, 14 de novembre de 2007

14 de novembre, Dia de la Ciència



I com que estem en plena Setmana de la Ciència, la Sibil·la avui planteja un enigma científic.


LA VEU DE LA SIBIL·LA (5)

Sóc un científic romà
mort per culpa d'un volcà.
En aquest fragment de sota
us parlo de com és el lleó,
molt admirat per ferotge,
i per la seva compassió.
Digueu, amics, el meu nom,
rei de la romana ciència,
i cerqueu, d'aquesta bèstia,
una llegenda bonica
en què es mostri sa clemència.



L’única fera que mostra compassió envers els qui el supliquen és el lleó; perdona els qui es postren davant seu, i, quan s’enrabia, s’enfureix més ferotge contra els homes que no pas contra les dones, i només ho fa contra els infants en cas d’estar molt afamat. Juba creu que els arriba la comprensió de les súpliques: almenys sentí el cas d’una dona de Getúlia que havia estat feta captiva i, havent-se escapat, en veure’s escomesa, en ple bosc, per un ramat de molts lleons, aconseguí aplacar-los amb les seves paraules: tingué prou audàcia per a dir que era una dona, fugitiva, desvalguda, una suplicant de l’animal més noble de tots i rei de tots els altres, una presa indigna de la seva glòria. […] L’indicador de l’estat d’ànim dels lleons és la cua, així com el dels cavalls són les orelles; en efecte, la naturalesa ha assignat aquestes característiques als animals més nobles. La cua resta quieta quan està tranquil, es belluga suaument quan vol fer-se amic, cosa que no passa sovint, ja que és més freqüent que estigui irat; això comença a mostrar-ho amb cops de cua a terra, i s’incrementa colpejant-se l’esquena, com si l’assotés.

(Traducció de Joan Bellès)


La història o llegenda no pot ser la que s'esmenta en aquest text. Busca'n una de nova.
Entre els romans, n'hi havia alguna més.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Solució 4

Si voleu saber la solució perfecta, explicada amb tot detall, llegiu el comentari de la Sílvia Pérez, que és la guanyadora absoluta d'aquesta setmana.
Jo només us faig un resum esquemàtic del que ella ha explicat molt bé:
  • L'autor, Konstandinos P. Kavafis, va néixer el 29 d'abril de 1863 a Alexandria d'Egipte i hi va morir el mateix dia del 1933. Va viure també a Londres i a Istambul. Un dels seus poemes més coneguts és Ítaca, popularitzat a casa nostra gràcies a l'adaptació musical feta per Lluís Llach.

  • El traductor, Alexis Eudald Solà (Ripoll, 1946 - Barcelona, 2001), era professor de grec modern a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i catedràtic d'Història de la Literatura, així com un dels principals traductors al català dels poetes i escriptors grecs contemporanis (Kavafis, Kazantzakis, etc).

  • Aquest poema està inspirat en el cant XVII de la Ilíada: Pàtrocle, l'amic inseparable d'Aquil·les, acaba de morir a mans d'Hèctor i els cavalls del seu carro, que són els cavalls d'Aquil·les, es lamenten de la seva mort. El mateix Zeus es compadeix del seu dolor.

  • Aquests cavalls immortals s'anomenen Xantos i Bali i són fills de Podarga. Zeus els regalà a Tetis i Peleu, pares d'Aquil·les, pel seu casament. Xantos, en el cant XIX, arriba a predir la mort d'Aquil·les.

  • El quadre s’anomena “Els divins cavalls d'Aquil·les” i és de Giorgio de Chirico (Bolos, Grècia 1888 - Roma 1978), un dels precursors del surrealisme.

dimecres, 7 de novembre de 2007

Els corsers d'Aquil·les



LA VEU DE LA SIBIL·LA (4)

Grec i africà alhora és l'autor, amant de Grècia i de Ripoll el traductor.


  • Qui són l'autor i el traductor d'aquest poema?

  • En quins llocs i anys van viure cadascun?

  • En quin cant de la Ilíada estan inspirats aquests versos?

  • Com es diuen els corsers o cavalls d'Aquil·les i quina és la seva història?

  • Qui va pintar el quadre que acompanya aquest poema?

Els corsers d'Aquil·les

Quan veieren Patrocle mort,
ell que era tan valerós, tan fort i jove,
els corsers d'Aquil·les arrencaren el plor.
La seva natura immortal els feia revoltar
contra aquesta feta de la mort que contemplaven.
Movien els caps i agitaven les llargues crineres,
picaven a terra amb els cascs i ploraven
Patrocle, en veure'l sense ànima, acabat,
ara una carn abjecta, l'alè ben perdut,
mancat de defenses, sense respir,
retornat de la vida al gran No-Res.

Va veure Zeus les llàgrimes dels immortals
corsers i se'n dolgué. "A les noces de Peleu",
va dir, "no convenia que jo fes la meva sense reflexió.
Més hauria valgut de no regalar-vos, infortunats corsers!
Què cercàveu allà baix enmig dels miserables
mortals, joguines del destí?
A vosaltres que no us preocupa la mort, ni la vellesa,
tristes desventures us capfiquen. En llurs turments
us hi han mesclat els homes". Però davant la dissort
immutable de la mort deixaven caure les llàgrimes
els dos corsers ben nascuts.

dimarts, 6 de novembre de 2007

Solució 3

Molta participació i molts encerts. Felicitats, noies! Aquesta vegada les guanyadores han estat:
  • a 1r, la Sílvia.
  • a 2n, la Maria.

Aquí teniu les ciutats amagades:

  1. TRENTA: Tarent, ciutat de la Magna Grècia que va caure en mans romanes el 272 a.C.
  2. PALS, NO: Nàpols, colònia grega a la península itàlica i capital de la Campània, al peu del Vesuvi.
  3. NI L'AVI: Lavini, ciutat del Laci fundada per Eneas en honor a la seva segona esposa, Lavínia.
  4. AMOR: Roma, capital del Laci, fundada per Ròmul, que en fou el primer rei.
  5. BONA, LA GLA: Alba Longa, ciutat del Laci fundada per Iulus Ascani, fill d'Eneas. Pàtria de Rea Sílvia, mare de Ròmul i Rem.

Recordeu que, si per alguna raó no us és possible introduir un comentari, podeu enviar les respostes a l'adreça electrònica associada a aquest bloc: classiquesvallvera@gmail.com.

I sempre queda l'opció de lliurar la resposta en paper, a classe. Això sí, abans no s'acabi el termini.

dimecres, 31 d’octubre de 2007

Ciuitates antiquae Italiae

LA VEU DE LA SIBIL·LA (3)
5 ciutats m'haureu de dir,
molt antigues, això sí,
italianes, encobertes
per anagrames* de lletres.
Cadascuna té un color,
ja espero la solució:
TRENTA PALS, NO!
NI L'AVI, AMOR!
BONA, LA GLA.

*Segons el DIEC (http://dlc.iec.cat/) , un anagrama és la transformació d'un mot o d'una frase en un altre per la transposició de les seves lletres. Per exemple, un anagrama de SIBIL·LA podria ser LLI SABÍ.

Endavant i TROS (o sigui, SORT!)

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Solució 2

Efectivament, tal com han dit la Laura, la Sílvia, la Maria i la Georgina, la Sibil·la ens parlava de l'òmphalos o "melic del món", que és el que representa l'escultura del costat, una còpia romana trobada a Delfos durant les excavacions del temple d'Apol·lo.

S'ha suggerit que aquesta pedra estava dins mateix del temple, i que simbolitzava el centre de la terra, marcat pel punt d'encontre de dues àguiles enviades per Zeus, on deixaren caure una pedra en forma d'ou. Aquest podria ser l'ou primordial amb el qual s'inicia la creació del món.

Delfos fou, doncs, el melic del món, si més no, del món religiós de l'antiguitat.

Enhorabona a totes les participants (la participació també es valora) i, sobretot, a les guanyadores: Laura, de 1r, i Maria, de 2n.

A veure si els altres també us animeu, i a partir de demà dimecres intenteu esbrinar què diuen els nous versos sibil·lins. Per si esteu cansats de les Fires!

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Des de Delfos...


I és que avui toca un enigma grec, i per això us torna a parlar la Sibil·la, però des del santuari més emblemàtic de la Grècia antiga. Escolteu la seva veu:

LA VEU DE LA SIBIL·LA (2)
Aquest objecte estava a prop meu,
custodiat dins el temple del déu,
i és un símbol d'aquest entorn,
i ell és ben bé al mig del món.

Quin és el nom grec d'aquesta peça?
Què representa?
De quin déu era el temple on es trobava?
En quin lloc de Grècia el podem veure avui dia?

Teniu fins dilluns vinent. Poli tyché!

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Solució 1

S'han rebut dos comentaris i tots dos encertats. Com que han estat les primeres, i molt agudes, tant l'Olga com l'Iris tindran la seva recompensa.

En efecte, la solució és Horaci Cocles:


El seu nom recorda un poeta, (el poeta romà Horaci, del segle I a.C.)
però fou guerrer borni i romà. (lluità contra els etruscos al principi de la república, i "cocles" significa "borni")
Després de lluitar es llançà al riu, (lluità sol defensant el pont Sublici, aturant el pas dels etruscos, mentre els romans l'esfondraven al seu darrera)
sota els admirats ulls etruscos: (tot sol aconseguí aturar l'embat enemic)
armat, podia encar nedar? (després es llançà al riu i els déus premiaren la seva valentia evitant que s'ofegués, malgrat el pes de les armes que portava).

Si voleu consultar la font original, cliqueu aquí:
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/memories/jbelles/Arxius/CS1.htm#CS1_1

Fins aviat, amics. Feliciteu les guanyadores!

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Hi haurà premis?

Això ja ho veurem, però cap a final de curs. De moment, el que sí que us puc dir és que les respostes bones ajudaran a millorar la nota de l'avaluació.

Aquest serà el procés general per al concurs "La veu de la Sibil·la":
  • Cada setmana hi haurà dos guanyadors, un de primer i un de segon.
  • S'alternarà la temàtica de les qüestions: una de grec i una de llatí.
  • Cada dimecres es penjarà un nou enigma.
  • Les respostes es podran enviar via comentari fins el dilluns de la setmana següent a les 12 de la nit. No es publicaran els comentaris fins a aquest moment, en què s'informarà també del nom dels guanyadors.
Avui s'acaba el termini del primer concurs. Va, nois, arrisqueu-vos: "Alea iacta est".


dimecres, 17 d’octubre de 2007

Ave, amici!

Hola a tots! Benvinguts al bloc de Clàssiques de l'IES Vallvera. Desitjo que siguem molts a continuar-lo i millorar-lo.

De moment, i després que bastants de vosaltres ja han trobat el tema i la ubicació de les portades dels dossiers (espero que aquesta setmana s'acabin de donar totes les respostes), continuem fent recerca amb l'apartat "LA VEU DE LA SIBIL·LA".

LA VEU DE LA SIBIL·LA (1)
El seu nom recorda un poeta,
però fou guerrer borni i romà.
Després de lluitar es llançà al riu,
sota els admirats ulls etruscos:
armat, podia encar nedar?

Ja hi podeu dir la vostra. La Sibil·la us dirà si aneu per bon camí o bé us convenen noves pistes.
Sort i endavant. Ja ho sabeu: "Fortuna audaces iuuat".