divendres, 25 de febrer de 2011

Tornem-hi!!! Un text llatí, però també gironí


"Ille gravem duro terram qui vertit aratro,
perfidus hic caupo, miles nautaeque per omne
audaces mare qui currunt hac mente laborem
sese ferre, senes ut in otia tuta recedant,
aiunt cum sibi sint congesta cibaria, sicut
parvola -nam exemplo est- magna formica laboris,
ore trahit quodcumque potest atque addit acervo
quem struit, haud ignara non incauta futuri."

Digues qui va escriure aquests versos i en quin lloc de Girona es poden trobar.

Aquí a sota tens la traducció:

"El qui amb la dura arada remou la terra feixuga, l'hostaler deslleial, els soldats i els mariners que, agosarats, travessen tot el mar, diuen que ells suporten la lassitud del seu treball, per tal que quan siguin vells es puguin retirar a un repòs segur, després d'haver aplegat el necessari per viure, talment com la petita formiga -ella els serveix d'exemple- arrossega en la seva boca tot el que pot i ho afegeix al munt que va construint, coneixedora i previsora del futur."

Busca les paraules llatines (en el text primer) que es corresponen amb la traducció de les paraules catalanes que hem marcat de color lila.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Una petita ajuda pel Decàleg

Us poso la traducció de les dites llatines del decàleg, però barrejades, perquè us pugui ser més fàcil esbrinar la relació entre la dita i la llei del decàleg:
  1. No defugis la conversa, ni tanquis la porta.
  2. Fins als astres per camins aspres.
  3. L'home bo és un aprenent sempre.
  4. Mens sans en un cos sa.
  5. Els nostres pensaments són lliures.
  6. L'economia és la ciència d'evitar despeses supèrflues o l'art d'usar els béns propis amb moderació.
  7. No aprenem per a l'escola, sinó per a la vida.
  8. Cap dia sense una línia.
  9. La natura ens ha donat un esperit curiós.
  10. La gota forada la pedra.

Decàleg del bon estudiant

Els alumnes de 4t de llatí han redactat aquest DECÀLEG, 10 consells ben triats per ajudar-te a ser més bon estudiant:

1. El bon estudiant tindrà un bon comportament i actitud a classe, començant per arribar puntual.
2. Col·laborarà a classe i donarà la seva opinió.
3. Tindrà respecte per als altres, sense menysprear cap company ni professor. Si pot, ajudarà els altres companys.
4. Portarà el material necessari i el respectarà, tant si és seu com si no.
5. S’esforçarà al màxim i en totes les matèries. Si falta a classe, demanarà els apunts, exercicis o informació sobre el que s'ha fet.
6. Farà el possible per no perdre el ritme de treball. Revisarà a casa el que s’ha fet a classe i llegirà una mica cada dia per no perdre’n l’hàbit. Cada dia farà els deures.
7. No estudiarà a l’últim moment. Organitzarà i planificarà el treball i l’estudi, buscant un lloc adequat per treballar millor (llum, comoditat, espai).
8. Aprofitarà les oportunitats per pujar nota i satisfer la seva curiositat. Si té dubtes, preguntarà al professor
9. Vetllarà per la seva salut: dormirà les hores necessàries (la majoria de gent en necessita 7 com a mínim), s’alimentarà bé i farà exercici físic.
10. Recordarà que els beneficis que treu de l’ensenyament no són per a l’escola sinó sobretot per a la vida: buscarà motivacions que l'ajudin a comprendre per què és bo estudiar i saber.

Relaciona cadascun dels consells anteriors amb una de les dites llatines de més avall. N'hi ha una per cada un. A veure quantes n'encertes!

a. Liberae sunt nostrae cogitationes. (Ciceró)
b. Non scholae, sed uitae discimus. (Sèneca)
c. Nulla dies sine linea. (Plini el Jove)
d. Mens sana in corpore sano. (Juvenal)
e. Curiosum nobis natura ingenium dedit. (Sèneca)
f. Semper homo bonus tiro est. (Marcial)
g. Ad astra per aspera. (Proverbi)
h. Gutta cauat lapidem. (Proverbi)
i. Nec fuge colloquium, nec sit tibi ianua clausa. (Ovidi)
j. Parsimonia est scientia uitandi sumptus superuacuos, aut ars re familiari moderate utendi. (Sèneca)

Demostraràs que ets un bon o bona estudiant si aparelles bé les llatinades amb els punts del decàleg. I segur que seràs millor encara si mires de seguir-los. Endavant amb l'estudi, que, tal com deia el mestre Sèneca: "Sapientia dat libertatem".

Ah, i si trobes que hi falta algun consell, afegeix-l'hi. Quot homines, tot sententiae!

dimarts, 2 de novembre de 2010

Festes romanes

Amb quines festes romanes podries relacionar Tots Sants i la Castanyada? Explica una mica quan, per què i com se celebraven aquestes festes.

Visita al CASC (i II)

Em va resultar molt interessant l'anècdota del tronc, que el mateix director va partir, deixant-ne una part a l'aigua (el seu medi) i l'altra al pati. En qüestió de 20 dies el tronc que havia mantingut a l'aigua estava exactament igual; en canvi, el de fora havia patit una forta erosió i pràcticament no en quedava res (Georgina).

El doctor Nieto també ens va ensenyar el material que utilitzen per excavar sota el mar (màquines succionadores, "l'estoig" que porten sota el mar, etc...) (Oriol).

El primer pas consisteix en extreure els sediments; després, deixant les troballes in situ, es fa la documentació de les restes trobades, i per últim se'n fa l'extracció (Olga).

Seguidament, ens va ensenyar els mètodes de conservació dels objectes que troben, abans de ser guardats a l'arxiu o exposats en exposicions o museus (Oriol).

Aquests processos de conservació és el que em va cridar més l'atenció. Les troballes s'han de tractar amb un component químic, PEG, en el cas que siguin de fusta, o treure'ls la sal si són d'altres materials (Olga).

I per finalitzar, vam poder veure el gran magatzem on es guarden les peces que han acabat el procés de conservació, preparades per a l'estudi o l'exposició al públic (Oriol).

El que més em va impactar va ser la vaixella que ens van ensenyar quan érem a l'habitació on restaven les àmfores. Estava intacta, es podien apreciar perfectament els colors que utilitzaven per a decorar-les (negre i vermell). També em van impressionar les àmfores, per la seva mida i la seva conservació, tot i que algunes no estaven de peça sencera (Georgina).

Recordeu algunes altres dades que vam aprendre el passat 22 d'octubre al CASC?
  1. Qui va ser raptat per uns pirates en època romana?
  2. Qui va resoldre el problema de la pirateria a Roma?
  3. Quin és el port més important a partir d'August i per què?
  4. On s'ha trobat un vaixell amb tambors de columnes, destinats a la construcció d'un temple?
  5. Quines són les diferències bàsiques entre grecs i romans pel que fa a les lluites navals?
  6. Quant dura aproximadament el procés de tractament per a conservar una fusta trobada en el medi aquàtic?
  7. Quina és la ceràmica "sigil·lata"?

dijous, 28 d’octubre de 2010

Una heroïna republicana

Quina història representa aquesta imatge? Què més saps d'aquest personatge? Quines altres dones romanes són considerades heroïnes?
Qui la va pintar, a quina època i quin és el títol d'aquesta pintura?

Una deessa de tardor


Qui és aquesta deessa? Per què està relacionada amb la tardor?
Què més en saps? Age, segur que ho saps.

I bona castanyada!